L'autor italià, mestre del gènere negre, és un dels que han reflectit més bé la guerra civil en aquesta aventura del seu personatge Max Fridman, antic brigadista que torna a una Catalunya assetjada pel feixisme de Franco L'horror de la guerra civil

De Giardino m'agrada l'estil elegant, dolç i detallat, com es documenta i com crea l'ambientació per posar els seus personatges a l'escenari de forma molt creïble... I ¡No pasarán! és una de les millors obres que s'han fet sobre la guerra civil i no parlo només de còmic. Transmet l'horror de la guerra però també reflecteix molt bé el caos i com la cobdícia i l'egoisme de molta gent, sobretot en el bàndol republicà, va poder més que l'unir-se davant l'enemic comú que era el feixisme.

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

I veus el fred de la serra espanyola, els edificis en ruïnes a les grans ciutats, la por als bombardejos com en aquelles escenes de Barcelona... És una gran obra per comprendre el patiment de la guerra civil i no és tan estrany que sigui un autor estranger qui ens expliqui tan bé la nostra història perquè aquí ha estat un tema tabú durant molts anys. I és curiós que ara hi hagi qui digui «¡Una altra obra sobre la guerra civil! ¡Ja està bé de parlar de la guerra civil!» i estiguin preocupats per això. S'hauria de veure si realment n'hi ha tantes. En canvi, hi ha moltíssims més còmics, pel·lícules o llibres de western i a ningú se li acut queixar-se'n.

És bo que hi hagi obres que abordin el tema, perquè ens hem educat en la ignorància sobre la nostra història i aquesta és essencial per comprendre el nostre present i, per exemple, entendre per què partits democràtics defensen el Valle de los Caídos o carrers amb noms franquistes. El pitjor és la ignorància. I la ficció, com ho ha tractat Giardino, és tan important com un assaig, perquè parla del costat humà i de la gent que pateix, i això també ens permet entendre la història.