Elena Poniatowska: "García Márquez va donar ales a Amèrica Llatina"

L'escriptora mexicana Elena Poniatowska ha agraït aquest dimecres el premi Cervantes amb un discurs de marcat caràcter social en què ha tingut molt present els perdedors d'Amèrica Llatina i ha recordat el gran escriptor colombià Gabriel García Márquez, mort dijous passat.

"García Márquez, amb 'Cien años de soledad', va donar ales a Amèrica Llatina, i és aquest gran vol el que avui ens embolcalla, ens aixeca i fa que ens creixin flors al cap", ha afirmat Poniatowska al principi del seu discurs.

L'escriptora i periodista també ha citat en el seu discurs un altre excel·lent escriptor mort recentment, el mexicà José Emilio Pacheco, un amic que li parlava de "la immensa vida de Mèxic", i el premi Nobel Octavio Paz.

Amb els seus fills i els seus néts

Envoltada dels seus tres fills i de set dels seus néts i amb un vestit "vermell viu i groc" que li van regalar les dones de Juchitán (Oaxaca, Mèxic) perquè se'l posés en ocasions solemnes com la d'aquesta jornada, l'escriptora ha recordat al principi de la seva intervenció les altres tres escriptores que han guanyat el Cervantes.

L'espanyola María Zambrano va ser la primera a rebre'l i és molt estimada a Mèxic, perquè va viure allà després de la guerra civil espanyola. L'exili va ser per a ella "una ferida sense cura, però va ser una exiliada de tot menys de la seva escriptura".

La segona va ser la cubana Dulce María Loynaz, amiga de García Lorca i que va allotjar a la seva finca de l'Havana Gabriela Mistral i Juan Ramón Jiménez. I la tercera, la novel·lista espanyola Ana María Matute, "bonica i descreguda" i amb qui Poniatowska va sentir "afinitat amb la seva obsessió per la infància i el seu imaginari riquíssim i ferotge".

Aquestes escriptores, "sacsejades per les seves circumstàncies --ha dit--, no van tenir sant a qui encomanar-se i, no obstant, ara per ara, són les dones de Cervantes, igual que Dulcinea del Toboso, Luscinda, Zoraida i Constanza. A diferència d'elles, molts déus m'han protegit, perquè a Mèxic hi ha un déu sota cada pedra, un déu per a la pluja, un altre per a la fertilitat, un altre per a la mort".

Nascuda a París

Nascuda a París el 1932, les seves referències a Mèxic, el país on viu des dels 10 anys i al qual ha dedicat la seva extensa obra, ha estat constants en el discurs, on ha quedat patent la gran humanitat d'aquesta dona menuda i de cara expressiva i agradable, que sempre s'ha trobat molt a prop dels més desafavorits.

L'idioma va ser "la clau" per entrar en aquest "enorme país temible i secret anomenat Mèxic", i en el món indi. "¿Com havia de transitar de la paraula París a la paraula Parangaricutirimicuaro? Em va agradar poder pronunciar Xochitlquetzal, Nezahualcoyótl o Cuauhtémoc i em vaig preguntar si els conquistadors s'havien adonat de qui eren els seus conquistats".

I la clau per "obrir a Mèxic" l'hi van donar "els mexicans que hi ha al carrer", personatges dels anys 50 com el carter, l'esmolador de ganivets o el venedor, "semblants a aquells que el Quixot i el seu fidel escuder troben en el seu camí".

L'entrega del Cervantes constitueix un dels actes centrals del Dia del Llibre, en què es commemora la mort de Cervantes i de Shakespeare.

Presència del Rei

Després de dos anys en què no ha pogut anar a aquest acte per motius de salut, el Rei ha pogut en aquesta ocasió presidir la cerimònia, acompanyat per la Reina i pel president del Govern, Mariano Rajoy; el ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert; el secretari d'Estat de Cultura, José María Lassalle, i el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González.

Notícies relacionades

Elena Poniatowska: "Salvaria de la crema els llibres que encara no he escrit"

"La gent compra, però sobretot mira molt i es fa fotos"

A la cerimònia també hi assisteixen el director de la Real Academia Española i president del jurat del Cervantes, José Manuel Blecua, i la directora de la Biblioteca Nacional, Ana Santos.

L'entrega del Cervantes compta a més amb l'assistència de nombrosos escriptors, com Soledad Puértolas, Clara Janés, Rosa Montero i autors mexicans com Gonzalo Celorio, Guadalupe Loaeza i Marta Lamas.