Estrena d'una insòlita producció teatral de La Perla 29

Una faula de la Xina

'L'orfe del clan dels Zhao' uneix èpica i tragèdia en una gran història escrita al segle XIII

Oriol Broggi guia un repartiment de primera amb la música en directe de Joan Garriga

Pablo Derqui (esquerra) i Julio Manrique,agenollat, en una escena amb Ernest Villegas (centre) i Borja Espinosa (dreta).

Pablo Derqui (esquerra) i Julio Manrique,agenollat, en una escena amb Ernest Villegas (centre) i Borja Espinosa (dreta). / BITÓ CELS

3
Es llegeix en minuts
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

sòfocles, Shakespeare, Brecht, Mouawad... i ara Ji Junxiang, un dramaturg de la literatura clàssica xinesa. L'alenada tràgica de grans autors ha impulsat les creacions d'Oriol Broggi i La Perla 29, un binomi convertit en una indiscutible referència del teatre català. Director i companyia fan un atrevit pas endavant amb l'estrena aquesta nit al Romea d'un text, L'orfe del clan dels Zhao, escrit al segle XIII per un autor el nom desconegut del qual li costa pronunciar al mateix Broggi. Però responsable d'una obra rebatejada com el Hamlet xinès per la seva elevada càrrega dramàtica i poètica.

Venjança, traïció, destí, honor, tragèdia i èpica se superposen en una història gran. Basada en un fet real molt anterior, recull la vida d'un metge ambulant que es va convertir en el salvador de la saga dels Zhao. S'ha de fer càrrec d'un nadó, l'últim supervivent d'una família exterminada per un malvat cortesà i general de l'exèrcit imperial. Aquest metge fins i tot ha de sacrificar el seu propi fill, també un nadó, per poder fugir amb l'orfe. Quan aquest es faci gran, haurà de fer front a un destí marcat per la venjança.

VERSIÓ A LONDRES / En els seus temps com a director del Centre Dramàtic de Terrassa, Broggi va tenir, fa una dècada, coneixement de l'obra. Va ser l'actor egarenc Carles Martínez qui li va fer arribar diverses faules xineses, entre elles L'oncle del clan dels Zhao. El director barceloní va quedar captivat per un text que es va guardar al calaix. Fins i tot es va plantejar la seva posada en escena quan obtenir els drets per muntar Incendis no resultava fàcil. La decisió de tirar-lo endavant es va produir després que Broggi i Julio Manrique, director del Romea llavors i soci en molts muntatges, anessin a veure una versió de la Royal Shakespeare Company a Londres. «Era una història poderosa que atrapava la gent», recorda Manrique, que va programar seguidament la peça en el seu últim any al Romea i també encarna el metge que protegeix l'orfe.

CATARSI DE TRAGÈDIA / Encara que sembli sorprenent, Broggi explica que no ha estudiat gaire el món de la tradició xinesa com a preparació. «Acostem la història a la nostra manera de fer teatre, en què prevalen els textos. Fins i tot ens hem inventat coses per acabar d'arrodonir-la», reconeix el director d'una obra que té «la catarsi de la tragèdia grega».

A Broggi també el va seduir de L'orfe del clan dels Zhao una manera de comptar amb personatges que es presenten al públic abans de detallar els durs avatars de la seva existència. Per això ha convocat un elenc molt contrastat. Juntament amb Manrique, Pablo Derqui és el malvat Du'an Gu, i Ernest Villegas, el supervivent dels Zhao. Marta Marco és la seva mare, la princesa que sacrifica la seva vida en una de les moltes morts que esquitxen la peça. El seu pare, Lluís Marco, és un funcionari retirat d'un món corrupte que el repugna. Completen l'elenc Borja Espinosa i Joan Garriga (líder del grup La Troba Kung-Fú). Aquest últim posa la música en directe amb Marc Serra (regidor i multiusos de La Perla) i oficia de trobador. Garriga toca versions, que no són de cançons orientals, i tres temes propis.

Notícies relacionades

EL BÉ I EL MAL / Tots componen, al llarg de dues hores, una faula en què conviuen la lluita entre el bé i el mal, entre els mons de les armes i les lletres, entre governants justos i corruptes. Un muntatge que Broggi defineix com a «teatre d'actors i de vestuari» buscant aquesta atmosfera oriental a la qual també vol impregnar una mica de regust Akira Kurosawa, tot i que era japonès i no xinès. Li serveix a Broggi, fan del cineasta, per a l'estilització de la violència, gens tarantiniana, que acompanya la història de la saga dels Zhao.

Entre els invents del director no hi falten espectres hamletians que fan tornar a l'escena personatges com el de la princesa morta. «És una manera de veure que el passat ens visita», diu. Aquesta visita és ampliable a la mirada a la tradició de la literatura xinesa que representa una tragèdia com L'orfe del clan dels Zhao. Com explica Broggi en el programa, «els homes vam inventar la tragèdia per explicar la nostra existència».