El refugi d''El Petit Príncep'

A ntoine de Saint-Exupéry se sentia malament perquè estava, el 1942, allunyat de la seva França natal, ocupada pels nazis -«El meu primer error és viure a Nova York quan la meva gent és a la guerra i es mor»- i va trobar refugi en un petit company d'exili, el seu petit príncep. «Aquell petit personatge s'havia instal·lat a la vida de l'escriptor i apareixia als marges dels seus manuscrits i cartes, tot i que amb un aspecte encara indefinit, algunes vegades dotat d'ales, sobrevolant la terra, a la gatzoneta en un núvol, o mirant a la llunyania des del cim d'un turó verd. Es va instal·lar entre la soledat del vell pilot i la del poeta exiliat». Va sorgir de la necessitat de l'autor de tenir «un àlter ego fidel a la veritat de les relacions humanes» aquells anys foscos de la segona guerra mundial, i de «transmetre als seus contemporanis un relat de conversió, un mite refundador». Així ho explica Alban Cerisier a La història completa del Petit Príncep (Salamandra), un bonic volum que ha commemorat l'any 2013 els 70 anys de la primera edició (del 1943) i que aquest 2014 recordarà els 70 de la mort del seu autor, desaparegut el juliol del 1944 a prop de Marsella, durant un vol de reconeixement per als aliats.

Capítol mai publicat

Alban Cerisier i Delphine Lacroix, a més a més de firmar diversos textos, han recopilat en aquest llibre -juntament amb el relat i les aquarel·les originals- fotografies, textos i testimonis (de l'època i actuals) i dibuixos i cartes de l'escriptor francès, que s'endinsen en la història de l'obra més traduïda del segle XX (a més de 250 llengües). Molts són inèdits, com un capítol que Saint-Exupéry no hi va incloure. El seu manuscrit de dues pàgines es va subhastar a París el 2012. En aquest, el petit príncep visita un planeta molt gran on viu únicament un crucigramista que està «molt ocupat» buscant una paraula de sis lletres que comença per G: «Gargarisme».

Conte de fades per a nens o paràbola per a adults -«¿És un relat, una novel·la breu, un poema en prosa, una novel·la il·lustrada per a nens, una obra filosòfica, de psicologia o de política? És tot això i cap d'aquestes coses. És, senzillament, El Petit príncep», opina l'autor anglès Michael Morpurgo-, Cerisier i Lacroix segueixen la pista dels orígens de la història. Recordant l'inici del llibre, on un aviador ha tingut una avaria al Sàhara i l'agafa de sorpresa una «estranya veueta» que li demana que li dibuixi un be, el germen biogràfic cal buscar-lo en l'accident d'avió que Saint-Exupéry va patir l'any 1935 al desert de Líbia, on va vagar perdut entre les dunes i va patir al·lucinacions a causa de la set fins que un nòmada el va trobar. Allà, segons Olivier Odaert, ja apareix «el diàleg interior entre la racionalitat adulta i la imaginació infantil, entre l'aviador i el nen etern».

Però les primeres llavors ja es remunten a la seva infància. L'autor, que no sabia anglès, se sentia durant la guerra molt perdut en una Nova York que no obstant el va tractar com un heroi (va fer cinc vols d'anada i tornada entre els dos continents), que aclamava les seves obres (Terra dels homes va guanyar el National Book Award i Clark Gable va protagonitzar la versió cinematogràfica de Vol de nit) i valorava el seu compromís contra la barbàrie nazi (que va proclamar a Pilot de guerra i va portar a la pràctica a l'aconseguir que, als 43 anys, el reclutessin per a missions aèries a l'Àfrica i a Europa). Però als Estats Units també va patir el rebuig de De Gaulle i els atacs i calúmnies d'exiliats francesos, que el van acusar de col·laborar amb el Govern de Vichy. Així que, durant l'estiu i tardor del 1942, armat amb les seves pròpies aquarel·les, que va comprar a la Vuitena Avinguda, Saint-Exupéry va recuperar el nen que portava al seu interior apel·lant als seus lectors, grans i petits, que fessin el mateix, i va crear un llibre molt personal i singular que va ser per a ell una «evasió» cap a la seva infantesa. «Un àlter ego infantil va tornar d'alguna manera a visitar l'aviador exposat als perills, a les penes del desert, a la set, a l'angoixa i a la soledat de les arenes on sotgen serps grogues», explica la seva germana gran, Simone.

Un altre dels factors que desassossegaven Saint-Exupéry, molt donat als flirtejos, era la seva inestable vida sentimental. A Nova York també hi havia la seva dona, Consuelo Suncín, però vivien separats. De 1943 i 1944 són les seves Cartes a una desconeguda, una dona de qui estava enamorat i en les quals ell mateix es dibuixava com el seu personatge, amb bufanda, i el feia parlar en lloc seu. No obstant, segons Lacroix, a través del conte, en què la seva dona se sent la rosa de quatre espines que cuida el petit príncep al seu planeta, «la parella va reconciliar la seva complicada vida».

Notícies relacionades

L'últim vol del Petit Príncep

Blur no té ningú que els canti

Saint-Exupéry es va bolcar en l'obra. El novel·lista André Maurois recorda com després de sopar jugava a escacs, feia misterioses torres de cartes i els sorprenia amb els seus dots de mag i poeta; i també que, a mitjanit, un cop al seu despatx, escrivia i dibuixava fins a les set del matí, i sovint els despertava en plena nit per ensenyar-los un dibuix o llegir-los una pàgina. Va cuidar el resultat final fins a l'últim detall, com el color, o no, dels dibuixos, el seu emplaçament i mida, i finalment El Petit Príncep es va publicar als Estats Units el 1943 en dues edicions, una traduïda a l'anglès i una altra en la versió original francesa, que no es va poder editar a França fins després de la guerra, el 1946, dos anys després de la mort de l'autor.

I sobre la mort, quan la seva presència en aquest «llibre per a nens» va ser qüestionada pels seus editors, ell els va respondre: «Els nens accepten tot el que és natural. I la mort és natural. Cap nen se sentirà trastornat per la marxa del petit príncep». No obstant, a ell sí que el va trastornar. En ple procés d'escriptura, va telefonar a mitja nit al periodista Pierre Lazareff per llegir-li el final del llibre i es va posar a plorar mentre ho feia. «Com si pressentís que el seu final s'assemblaria al del petit príncep».