Sainet ibèric

Explica Juan Goytisolo que en les seves nits d'insomni li venen a la memòria les cançons apreses durant la seva educació de postguerra: cançons patriòtiques i religioses, himnes marcials i també melodies obscenes memoritzades en les seves incursions al barri xino. «De tot el que em van ensenyar o van intentar encaixar-me al cap des del final de la guerra civil fins que me'n vaig anar d'Espanya, no recordo res. Només aquelles cançons horribles», apunta. També explica que, si va aprovar el batxillerat, va ser gràcies a l'actual president d'honor de La Caixa, Josep Vilarasau, llavors company de classe: «Em resolia els problemes de matemàtiques». I relata que a casa seva a Marràqueix té dues tortugues que de tant en tant treu de la letargia a cop d'estufa per observar la desorientació amb què es desperten: «Em vaig adonar que la meva vida era molt semblant a la de les tortugues, que recordava les cançons però no podia situar en quina època estaven».

Amb tot això, amb l'observació i el record o l'oblit d'aquells anys, va escriure Memorias de tortuga, un text que ell qualifica de sainet ibèric en què dues tortugues que es desperten intenten situar-se en el temps a partir de les evocacions musicals d'una època. «És la memòria entre el final de la guerra civil i la mort del dictador, és com un resum de la història a través de cançons, falques publicitàries i himnes patriòtics», diu.

Va posar el text en un sobre i l'hi va entregar al seu amic Frederic Amat. I aquí comença el relat de l'artista plàstic. Explica Amat que durant les visites de l'escriptor a Barcelona, des que el 2007 van col·laborar en l'òpera El viaje a Simorgh, tots dos solen citar-se en una terrassa de la rambla del Raval i que en més d'una ocasió Goytisolo li ha entregat un sobre amb una obra. I això és el que va fer fa un any amb Memorias de tortuga, peça que Amat va llegir immediatament: «Els sobres tancats que m'entrega em desperten molta curiositat».

La intenció de Goytisolo era fer un muntatge teatral. «Vaig veure que no era una obra de teatre -aclareix l'artista- però tampoc una pel·lícula». El resultat és un curtmetratge -una «experiència cinematogràfica» com la qualifica el pintor i escultor- que ahir van presentar a CaixaForum i que ja forma part de la col·lecció d'art contemporani de la Fundació La Caixa. Un canvi de gènere que Goytisolo celebra: «Permet un marge de creativitat molt més gran. Ha quedat magnífic aquest sainet ibèric que és la memòria de dues tortugues que es diuen J i G, com el meu nom de pila i el meu cognom». 

De carn i ossos

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Les tortugues també tenen noms reals: Albert Pla i Joan Baixas donen vida als dos animals que porten a sobre una closca feta d'objectes: «Transporten, aguanten, suporten cada una la seva pròpia memòria», explica Amat. I la seva humanització és fonamental: «Hi ha un component tangible de carn i ossos en aquests personatges, vaig declinar la possibilitat de fer una animació», sosté. Així, Pla i Baixas recreen d'una manera magistral els rèptils que, perduts en el temps, parlen dels seus records i de la història d'Espanya amb el rerefons de la Marcha Real, el Novio de la muerte, el Carrascal, l'Himne de Riego i el Virolai.

Cançons que compten amb una veu molt particular: la del mateix Goytisolo. «Les he cantat jo, volia que fos la meva veu la que aparegués, perquè és la memòria. Són les deixalles de l'època atresorades al meu cap», afirma. Encara que aclareix: «No vull ser el successor de Manolo Escobar o Julio Iglesias».