El compromís amb Mèxic

No és habitual que l'anunci del premi Cervantes agafi el guardonat fent fúting, però l'escriptora i periodista mexicana Elena Poniatowska està acostumada a trencar clixés per on passa. José Ignacio Wert va marcar ahir el seu telèfon per comunicar-li que havia estat premiada amb el Cervantes del 2013 i, segons va revelar el ministre de Cultura, la va trobar corrent pels carrers de la capital de Mèxic en xandall i vambes.

Situacions més impròpies ha conegut l'escriptora en els seus 81 anys de vida. Va néixer a París el 1932, filla de l'exili, però als 10 anys la seva família es va traslladar a viure a Mèxic. Ha arribat a l'Olimp de les lletres en castellà, però l'idioma l'hi va ensenyar la seva mainadera poc abans que l'enviessin a educar-se a col·legis dels Estats Units. Les seves obres de ficció li van donar fama, però ella es declara, sobretot, periodista. Per les venes li corre sang blava -el seu pare era descendent del rei Estanislau II de Polònia-, però el seu compromís social i el seu alineament polític amb els postulats d'esquerres van acabar atorgant-li el sobrenom de «la princesa roja».

Titular d'una trajectòria vital que s'ha vist marcada pels esdeveniments més importants del segle XX, el jurat del Cervantes no l'ha elegit per la seva biografia, sinó pel «ferm compromís amb la història contemporània» que destil·la la seva obra, caracteritzada per «una projecció internacional i integradora».

Després de 38 anys, Poniatowska és la quarta dona que rep la màxima distinció de les lletres en llengua castellana. Encara que el seu nom no figurava en les quinieles d'aquesta edició, amb ella s'ha complert la norma no escrita d'alternar successivament plomes espanyoles i llatinoamericanes -l'any passat el guanyador va ser el gadità José Manuel Caballero Bonald-, però les apostes apuntaven en aquesta ocasió a altres autors, com l'argentí Ricardo Piglia, el nicaragüenc Ernesto Cardenal o l'uruguaià Eduardo Galeano. Hauran d'esperar.

VUIT VOTACIONS / Fins a vuit votacions va necessitar el jurat per trobar el veredicte. Es comprèn la sorpresa amb què Poniatowska va rebre ahir la notícia. Les seves primeres paraules les va dedicar a exalçar la tasca del periodisme, que va ser la porta per on  va entrar en l'ofici de l'escriptura. Amb 21 anys, pocs mesos després de debutar com a redactora al diari Excélsior el 1954, va publicar la seva primera novel·la, Lilus Kikus, i des d'aleshores ha alternat la ficció i els escrits enganxats a la realitat mexicana, dels quals va donar compte a través de diferents gèneres, des de l'entrevista a la crònica, passant per la biografia, la poesia i els magistrals exercicis de nou periodisme.

Fermament implicada en la realitat social del seu país, la seva obra ha estat testimoni fidel dels principals successos i moviments socials desenvolupats a Mèxic en els ­últims 50 anys. Des del terratrèmol del 1985, al qual va dedicar la crònica Nada, nadie. Las voces del temblor, a la matança d'estudiants del 1968 a la plaça de les Tres Culturas de la seva ciutat, tragèdia que va re­tratar a La noche de Tlatelolco. Per aquesta obra, que la va donar a conèixer l'any 1971, li van concedir el premi Xavier Villarurrutia, però l'auto­-­

ra el va rebutjar per protestar pel crim d'Estat que relatava a les seves pàgines. Des d'aleshores, la seva ploma ha estat al servei de postulats progressistes i feministes, així com de la defensa dels drets humans.

INDAGACIÓ EN LA LLENGUA / Convertida en un referent ètic i polític al seu país, l'autora no ha descuidat altres inquietuds netament literà­ries, com ho proven les seves novel·les més recents. La piel del cielo li va valer el premi Alfaguara el 2001. En els últims anys ha freqüentat el conte infantil. Caballero Bonald, que formava part del jurat, ha destacat el compromís de l'escripto­-­

ra amb la realitat històrica mexicana i «la seva indagació en la llengua».

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Desbordada per la notícia, Poniatowska es definia ahir com «una dona insegura» i reconeixia que escriure era per a ella «una forma de participació» en la vida del seu país. Parafrasejant Gabriel García Márquez, que li va confessar que escrivia perquè l'estimessin, l'autora afegia: «Jo escric perquè és la meva manera d'estar sobre la terra i de justificar la meva presència».

Els seus més de 40 llibres l'han fet creditora de multitud de premis i nomenaments honoris causa, i fins i tot a la seva ciutat hi ha un guardó que porta el seu nom. Però ahir, segons va revelar José Ignacio Wert, la seva urgència era conèixer la data del seu viatge a Espanya per recollir el Cervantes. Se l'espera al paranimf de la Universitat d'Alcalá el 23 d'abril que ve.