A la sabata de l'altre

«En aquesta sala, que avui no visita gairebé ningú, es van refugiar Kerenski i el seu Gabinet, mentre els bolxevics ocupaven el Palau d'Hivern», explica in situ i amb entusiasme l'escriptora Julia Navarro. I no és difícil imaginar-se les hordes revolucionàries avançar pels daurats i majestàtics corredors del que al seu dia va ser el palau imperial i avui és el Museu de l'Hermitage de Sant Petersburg. L'episodi podria estar en el diluït rerefons de l'últim treball de l'autora supervendes, Dispara, jo ja sóc mort (Rosa dels Vents /Plaza) senzillament perquè aquesta novel·la, 900 pàgines de res, es dedica a traçar un fresc històric que comença amb els pogroms de la Rússia tsarista i desembarca a Israel a principis del segle XX per ser testimoni del naixement de l'Estat jueu, espoleta de l'acarnissat enfrontament entre jueus i palestins. L'autora ha presentat la seva novel·la a la ciutat del Neva, l'escenari on es desenvolupen els preliminars de la seva història, una proesa promocional per a aquests tristos temps editorials que ha quedat ratificada amb l'ascens a número u en les llistes dels llibres de ficció més venuts en castellà.

Equitativa

Navarro insisteix a destacar que més que en la crònica amb fets i dades el seu interès està amb els personatges. «Per a mi la història és només un escenari. Els éssers humans estem determinats pel temps en què naixem, el lloc, la religió i la situació socioeconòmica», enumera posant-se orteguiana. És difícil censar la nòmina de personatges que neixen, es reprodueixen i moren en temps difícils però diguem, per abreujar, que el conflicte s'il·lustra amb els membres d'una família jueva, els Zucker, i una d'àrab, els Ziad, que estan units per l'amistat per sobre dels conflictes, en una comunitat agrícola, l'Horta de l'Esperança, que s'erigeix com un símbol de la difícil convivència. L'autora té molta cura de mostrar-se equitativa amb les dues comunitats, encara que les desgràcies del poble d'Israel ocupin més pàgines a la novel·la. «Aquesta no és una novel·la de bons i dolents. En un capítol faig que el lector empatitzi amb la família jueva i en el següent que ho faci amb la família àrab. Cada un d'ells té les seves raons».

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

I encara que la novel·la planteja aquest joc d'equidistàncies, l'autora té molt clar on es troba la debilitat. «Moralment és insuportable que els palestins no tinguin un Estat. Israel no s'hi pot negar eternament. En aquest moment, hi ha moviments de palestins i israelians, de gent que ha vist morir els seus i són capaços d'asseure's a dialogar amb l'objectiu d'intentar comprendre's».

Avís per a lectors. El desenllaç d'aquesta saga guarda un misteri que està vinculat al seu títol i també deixa en l'aire, en el més pur estil Navarro, la resolució. ¿Guanyarà l'odi o la voluntat d'entendre's? «Molts lectors m'escriuen per preguntar-m'ho. El que ens falta en la vida és posar-nos a la sabata de l'altre, no per donar-li la raó, sinó per escoltar-lo».