De Nova York a Moià La Fura actuarà al Grec 2014

EL FURER CARLüS PADRISSA torna a casa per homenatjar Francesc Viñas després de triomfar

als EUA amb un macromuntatge operístic

La casa de Francesc Viñas, que acull el muntatge.

La casa de Francesc Viñas, que acull el muntatge. /

2
Es llegeix en minuts
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA

De l'avantguardista Gran Poma, a un pagès de Moià. Acabat d'arribar de triomfar a Nova York amb l'operísticaMichaels Reise um die Erde (el viatge de Michael al voltant de la Terra),de Karlheinz Stockhausen, el furer Carlüs Padrissa ha tornat a casa per presentar avui davant els seus paisans un tribut al tenor Francesc Viñas (1863-1933). «Ha sigut el més il·lustre fill de Moià, juntament amb Rafael Casanova», sosté un Padrissa que s'exclou de la llista de celebritats. Amb motiu del 150è aniversari del seu naixement i el 30è del Festival de Música Francesc Viñas, el codirector de La Fura ha concebut un recorregut escenificat per la seva casa, la seva vida i la seva obra.«S'hi inclouen gravacions del 1913 en què s'aprecien la qualitat de la seva veu i aquell glamur d'abans», avança el director. La funció (a les 7 i a les 8) transcorre als jardins, els soterranis, el menjador i un llit.«Hi ha escenes eròtiques, però per a tots els públics; no són pornogràfiques», aclareix Padrissa, que insisteix en la rellevància de l'homenatjat.«Viñas era en la seva època el Carreras o la Caballé d'avui».

De com un pagès de Moià esdevingué tenor wagnerià, es titula l'espectacle, en què participen l'actor Xavier Vila (Viñas), la mezzo Roberta Minnucci (la seva dona), Quico Palomar (presentador) i estudiants de música. Bones notícies per als més vells del lloc: «Els iaios, i l'acompanyant, entren gratis», anuncia un Padrissa rendit a la peripècia vital de Viñas: «Als 9 anys va abandonar la seva família i el seu poble per buscar-se la vida. Va ser pastor i pagès, i va acabar actuant davant la reina d'Anglaterra, a la Scala, a Nova York...».

També Padrissa, a soles o en companyia d'algun altre furer, va sortir un bon dia de Moià per triomfar a tot el món. Va ser a la petita localitat del Bages on quatre ànimes inquietes i del carrer -Padrissa, Marcel·lí Antúnez, Quico Palomar i Pere Tantinyà- es van llançar a animar places i espais. Corria l'any 1979 i naixia La Fura dels Baus.«Baus és un torrent de Moià on anàvem a jugar i on molts, jo no, tenien les seves primeres aventures sexuals». Barranc i femer, alguna empremta devia deixar aquell racó de la infància i joventut en el seu imaginari creatiu.

Padrissa torna de Nova York amb l'ego pels núvols. Com aquell Mi-chael -el trompetista Marco Blaauw- a qui va penjar d'una grua per-

què orbités per la Terra en l'ovacionada estrena del 18 de juliol. «La recerca global aterra a Nova York»,va titular el crític deThe New York Times, en un elogiós article sobre el «brillant»muntatge.«En el fons, el treball de Nova York i el de Moià és el mateix: que els músics vibrin i actuïn lliures, que no estiguin com peces d'escacs immòbils a la fossa d'orquestra». Padrissa valora encara més l'acollida dels mitjans i el públic novaiorquès -«és molt avantguardista; allà els iaios són moderns, hi ha gais de 80 anys»- al recordar les crítiques en la seva anterior visita.«Hi vam anar l'any 98 amb Faust

3.0 i van dir que semblava un tre-

Notícies relacionades

ball de final de curs». Ara ja s'han doctorat.

La Fura dels Baus prepara el seu retorn sense estar-se de res a Bar-celona, on no s'han pogut veure les superproduccions operístiques estrenades per tot el món. Serà un treball en coproducció amb el Festival Grec de Barcelona.