Estrella Dann

Mentre els Love of Lesbian (Fantastic Shine) i Mika (Live your live) torturen els oients amb els seushitsper a major glòria de dues marques de cervesa, el mite en vida Georgie Dann li canta a la beguda diürètica sense finançament de cap multinacional.«Penso que la meva, La cerveza,serà la cançó de l'estiu»,valora, mentre fa glops a un refresc de cola sense sucre.«És que sóc poc bevedor de cervesa-reconeix-, prefereixo una copa de bon vi o de cava».Aquesta conversa transcorre a Barcelona, poc abans de l'inici de les gales del rei de l'estiu. Georgie està en plenitud i va acompanyat d'Emilia García, la seva dona iroad manager.Una dona discretíssima, l'Emilia, que vol desaparèixer de la foto.«Jo estic en la vida professional de Georgie, però no m'agrada sortir a la llum pública», exigeix. De tota manera, mereix tenir un paper en aquesta història. Fa 40 anys que és al costat de l'estrella. El coneix millor que ningú. Els anys 60, la catalana va ser una bellíssima gogó deboitescom Lord Black i Planeta 2001, de Barcelona, però va arribar la Transició, es va començar a confondre les ballarines amb senyoretes de companyia, i ella ho va deixar ja que va preferir moure el maluc als candorosos números de Dann, amb qui es va casar l'any 1974 i va tenir tres fills. Emilia és, definitivament, la combinació perfecta de fan número u i intèrpret del seu pensament. Així que, ja que hi som, comencem aprofitant el seu coneixement.

-¿Com és el senyor Dann en la intimitat?

E.G.- És un home que no té plecs, per bé i per mal. El que diu és el que hi ha. I sent així, s'ha fet estimar.

-¿Cantusseja per casa?

E.G.-Xiula.

-¿I dóna un cop de mà a casa?

E.G.-Es fica a la cuina i fa unes truites molt bones, amb all i julivert. De tota manera, on més s'entreté és a l'hort. Però fins i tot allà, Georgie està imaginant. I quan arregla les flors, també. Sempre rumia alguna cosa. El veig passar i veig que va parlant.

Els ulls de l'artista orbiten al voltant d'ella, carregats d'admiració. Ha tingut desenes de ballarines movent-se al seu perímetre de seguretat, però només ella el va arribar a traspassar.

-Georgie, ¿per què no es queda a l'hort, tranquil?

G.D.-Estic en forma i disfruto a l'escenari. No sap com n'és d'agradable estar amb 40.000 persones congregades per veure't. Pagaria per tornar als llocs en els quals he sentit afecte. En altres, en canvi, sembla com si molestessis...

E.G.- Li passa com al seu germà, que li pregunten: «¿Quan et retiraràs?». I ell contesta: «El dia que em retiri, em moro».

-¿També canta aquest germà?

G.D.- No. Totes les taules de so i de vídeo dels estudis de televisió de França són de la seva empresa.

Precisament aquest germà, el més gran dels Dahan (que és el cognom en realitat de Georgie), va ser una mica el culpable de la idea deLa cerveza.Fa uns set mesos, havia de presentar«uns nous aparells»en una fira de Munic i li va demanar que l'acompanyés. «Cada nit anàvem a sopar a restaurants i vaig pensar: 'Això s'assembla a l'Espanya de fa 25 anys. ¡Quina alegria general, amb orquestres tocant en directe i pintes de dos litres de cervesa xocant en l'aire! I em va venir la inspiració-explica l'artista-.I la va llançar, sense patrocini. A pèl.«Volia trucar a un directiu de la cervesa, però era massa tard. La inspiració ve quan ve -explica-. I quan em va arribar, ja estàvem enfilant cap a l'estiu. Les campanyes amb El Corte Inglés les acostumàvem a fer al desembre o al gener».Això no ha estat un obstacle per rodar el vídeo promocional,penjat a YouTube, a càrrec d'una agència que ha treballat per a l'ambaixada d'Espanya a Kenya. Estranyament, no surten noies ensenyant cuixa.«S'ha d'innovar-apunta l'artista-. I volia alguna cosa del carrer».I es va rodar en una cerveseria de Coslada (Madrid) regentada per un romanès.«L'home no sabia de què anava la història i s'ho va passar pipa. 'Quina cançó tan bonica', deia tota l'estona»,explica Dann. Encara que els extres procedeixen de les files d'Alquimia Teatro,«com que hi havia tres barrils de cervesa gratis,els ciclistes que passaven per allà deixaven la seva bicicleta i a beure».

'He de fer un tema', vaig pensar. I vaig començar parlant d'una noia, «morena o rossa», que «és bona» i «es pot tractar»... Però també vaig pensar: 'S'hi ha de ficar la cervesa'. I a poc a poc, es va anar convertint en la cançó de la cervesa».

Dann ho arregla tot

Total, que l'artista està donant voltes per Galícia, Bilbao, Càceres, Canàries, Mallorca. Aspira que la gent oblidi per una estona l'oprobióscas Bárcenas(l'extresorer del PP també estàcantant,però amb una altra intenció).«Quan arribo, arreglo els ànims i el temps»,assegura. Li ha passat, fins i tot, d'entrar en un poble on plovia a bots i barrals i que s'aclarís el cel.«Unes quantes vegades, a més». Georgie porta aquest bon rotllo .

-¿De veritat és sempre tan alegre?

E.G.- És un home molt alegre, que creu en el que fa i a qui no fas baixar del burro fàcilment.

G.D.- Sóc capricorn. Quan se'm fica una idea al cap, vaig fins al final. I sempre surt. Jugava a futbol i era el millor. També vaig ser molt bo en natació, que practicava a la Piscine des Tourelles de París. M'agrada el que faig i sempre em reben amb els braços oberts.

E.G.- Fem memòria, Georgie. A vegades, alguns d'aquests que van decoolet tracten despectivament. Però el cert és que hi ha músiques per a moments, i on segur que no lliga Georgie Dann és en un enterrament.

-Fa més per a xiringuitos de platja, fregitel·les, festes majors...

E.G.- Ell fa discos de festa, per animar la gent, però no se l'ha de titllar amb menyspreu de patxanga. Hi ha gent que fa discos que no els aguanta ni la seva mare, però això de Georgie és música comercial.

G.D.-La música comercial està molt bé. Fixi's en Jacques Revaux. El 1967, va escriureFor meper a Dalida i com que a ella no la va entusiasmar, l'hi va portar a Claude François, que la va retocar i la va convertir enComme d'habitude. Paul Anka, de vacances a França, la va escoltar, li va canviar la lletra i va acabar sentMy Way,el clàssic de Frank Sinatra. Avui sona en alguna part del món cada 15 segons.

Entesos. A més, la lleugeresa de Georgie Dann -la que aparentenCachete, pechito y ombligo, La barbacoa, El chiringuito, La duchita-se sustenta sobre uns sòlids pilars. El francès va estudiar clarinet nou anys al conservatori de París, per ser músic de filharmònica. Però tots els grans del jazz vivien llavors a prop del Sena. Louis Armstrong, Stan Getz, Kenny Clarke...«Tots acabaven menjant pasta al mateix club. Allà vaig veure plorar Ella Fitzgerald perquè no tenia sort en l'amor... Amb tot això, ¡com havia de tocar clàssic!». Així que va estar quatre anys fent jazz, component cançons amb Serge Gainsbourg (Pourquoi un pijama, n'és una), i donant classes en una escola.«Això de l'escola era com estar a la mili, gris, i jo no havia vingut al món per a això».Va tenir sort. El pare d'un alumne que treballava a la tele li va proposar fer una prova i va funcionar. I el 1965 va aterrar aquí per participar en el Festival de la Cançó Mediterrània amb aquella que deia: «Ay mamá, mamá / ay mamá, mamá / ay mamá Mallorca / es mi felicidaaaad». Deu anys després, el seuBimbó era el número u de les llistes d'èxits d'una Espanya esperançada amb la imminent defunció de Franco.

-De tot el seu repertori, ¿quina cançó li va resultar més difícil de defensar?

G.D.- Cada disc és com tornar a néixer. Passes molt de temps pensant, i sempre sents ansietat. ¿Què dirà la discogràfica? Encara que jo sempre els dic per quin s'ha d'apostar. Recordo que els vaig portarEl Chiringuitoi al sentir això de «las chicas en verano / no guisan ni cocinan / Se ponen como locas / Si prueban mi sardina»els va semblar una «vulgaritat». Però jo em referia alsespetosde la Costa del Sol, perquè les meves lletres són blanques¿ I va ser un èxit.

-És que vostè és molt murri.

E.G.- La picardia està en qui escolta.

-¿Ha tingut sort amb les noies?

G.D.- Molta (i mira Emilia). Sempre he anat agafat de la mà de dones. La cantant italiana Bruna Lelli, per exemple, que anava molt a Mèxic, em va dir que podia anar per allà amb un contracte i em van presentar com el nou Gilbert Becaud. I després vaig anar a Veneçuela i a l'Argentina.

-Una vida boja.

G.D.- Sempre he anat on em portés el vent. He disfrutat molt. Encara disfruto. Estic dues hores a l'escenari i no ho noto.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

E.G.- En una paraula, se sent viu.

Queden només tres misteris per resoldre. Primer, els cabells. ¿Realment són seus?«És una cosa genètica, el meu pare es va morir als 73 anys amb tots els seus cabells negres», conclou. Segon, ¿guarda les americanes de lluentons i les sabates amb plataforma?«Les tinc en un armari tancat a casa. La majoria són dissenys de Josep Trullàs, de Terrassa -aclareix-. Ell me les donava i jo li feia publicitat entre els artistes que volien vestir com jo ». I tres: Viquipèdia li posa 72 anys, ¿ho beneeix?«En tinc més dels que m'agradaria tenir i menys dels que posa la Viquipèdia».Que Georgie visqui molts estius més.