Retorn a l'horror

Si es pot aplicar una paraula al cartell teatral del Grec 2013 és coherència. Perquè el seu director, Ramon Simó, ha fet una clara aposta per un teatre polític.Hate radio,que s'acomiada avui del Lliure de Montjuïc, n'és un exemple. La companyia suïssoalemanya Institut Internacional del Crim Polític, del director Milo Rau, exposa amb tota la seva cruesa en una reconstrucció d'extrema fidelitat un dels instruments de propaganda que van gestar el genocidi de Ruanda d'impossible qualificatiu: un milió de morts (tutsis i hutus moderats) en tres mesos del 1994. Les emissions de la Ràdio Televisió Lliure dels Mil Turons van fomentar l'odi i uns crims que entren en la pàgina més negra de la història.

Hate radios'inicia amb una part audiovisual que serveix de context amb testimonis reals. Posteriorment, durant una hora i quart, l'espectador es converteix en el públic, auriculars inclosos, d'un programa de ràdio amb una posada en escena absolutament realista. Veurà com tres locutors tant inciten els seus compatriotes a eliminarescarabats(així anomenaven les víctimes), com critiquen la premsa internacional, el president Clinton, donen lliçons d'història del seu país de la forma més propagandística possible, informen del Mundial-94 amb el 3-0 d'Espanya contra Suïssa o parlen de com els agrada fumar herba.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

A l'estudi hi ha dos homes i una dona parlant (que encarnen personatges reals, inclòs un ciutadà belga amb pinta de mercenari), un tècnic a la peixera que posa música (amb temes de l'època com elRap mede Nirvana o I like to move itde Reel 2 Real) i un militar impassible de qui no sabrem res. ¿Censor? ¿Simple vigilant?

És tot tan real, i amb un excel·lent treball interpretatiu, que apareix el perill de la reiteració i la monotonia. En el vell criteri que no es pot fer ràdio en un programa de televisió també s'hi podria incloure el teatre. Però és una obra tan necessària que s'oblida el però davant el seu tancament amb nous testimonis audiovisuals. Esquincen l'ànima. Com quan un d'ells avisa de quin serà el pròxim genocidi.