Festival d'estiu de Barcelona

Recreació d'un genocidi

'Hate Radio' mostra al Lliure com es va gestar la matança de tutsis a Ruanda

Realitat escruixidora 8 Un actor, a l’estudi de gravació on transcorre ’Hate Radio’.

Realitat escruixidora 8 Un actor, a l’estudi de gravació on transcorre ’Hate Radio’. / FESTIVAL GREC

2
Es llegeix en minuts
MARTA CERVERA
BARCELONA

Ruanda era un país tranquil i pròsper fins que el 1994 la comunitat hutu, majoritària, va declarar enemics els tutsis, una minoria poderosa que representava el 10% del país. En 100 dies van exterminar de la manera més brutal i indiscriminada prop d'un milió de tutsis i milers d'hutus moderats. La massacre va ser avivada des del principi pels comentaris racistes i el posicionament en el conflicte de l'emissora de ràdio més popular del país, la Radio Télévision Libre des Mille Collines (RTLM). La seva locutora estrella, Valérie Beremiki, compleix actualment cadena perpètua. A altres companys seus se'ls ha perdut el rastre.

De tot això en parlaHate Radio, un escruixidor muntatge que recala fins divendres al Teatre Lliure de Montjuïc. El premiat autor i director suís Milo Rau reprodueix la cínica orquestració de l'odi a través de les ones de RTLM. El seu text es basa en una conscienciosa recerca en arxius i múltiples entrevistes amb persones de tots els bàndols, víctimes i botxins.«Faig un tipus de teatre bastant documental i m'interessen els crims actuals. Abans d'escriure Hate Radio em vaig documentar durant un any i mig sobre el que havia passat. Per a mi és clau entendre l'atmosfera que va envoltar tot allò»,explica Rau en una entrevista telefònica.«No vull donar lliçons, per això no deixo que els meus sentiments interfereixin en les meves obres. Sóc molt fred. RTLM era una emissora guai, simpàtica i així la presento als espectadors. Que cadascú comprengui i jutgi a la seva manera. La meva anàlisi està implícita en l'obra però jo no jutjo el que va passar», afegeix el responsable de la companyia International Institute of Political Murder, fundada l'any 2007.

Temes humans

«M'interessen els temes humans, i les massacres ho són. La cosa simple seria dir: 'Aquest és el bo i aquest és el dolent'. Però no és tan senzill. El genocidi a Ruanda va ser extremadament descoratjador. I això que després de l'Holocaust vam pensar que no tornaria a passar»,recorda.

Tres actors ruandesos (alguns van perdre membres de la seva família durant el conflicte) i dos actors belgues interpreten l'obra en francès i kinyarwanda, amb subtítols en català. L'escenari reprodueix fidelment l'emissora, aïllada per parets de vidre, des d'on els locutors intercalaven notícies i cançons pop amb diatribes racistes contra els «escarabats», desqualificatiu que usaven contra els tutsis. El públic podrà seguir l'emissió amb una ràdio i uns auriculars.

Notícies relacionades

Hate Radio es va realitzar en col·laboració amb el Tribunal Penal Internacional per a Ruanda i la Comissió Nacional de lluita contra el Genocidi, entre altres. S'ha interpretat en tres ocasions a Ruanda. Una d'aquestes en el que va ser l'emissora, avui convertida en botiga d'ordinadors, esplica Rau, i dues més al mausoleu construït a sobre de la fossa comuna de Kigali, on van ser enterrades 250.000 víctimes del genocidi. «Aquella experiència va ser molt forta i xocant per al públic perquè moltes de les paraules de l'obra com hutu i tutsi allà estan prohibides», diu.

Després de dur a Moscou una obra que critica els judicis contra les Pussy Riots, el pròxim projecte se centrarà en les guerres civils modernes com la que assola Síria.