Sergi Belbel abaixa el teló

Sergi Belbel tanca aquest cap de setmana un cicle de set anys al capdavant de la direcció artística del Teatre Nacional de Catalunya i deixa el seu despatx a Xavier Albertí. És el moment de parlar de llegat, del present del sector i del seu futur. «No puc fer una valoració que no sigui positiva, encara que aquest any ha sigut difícil. Amb llums i ombres, però el balanç és molt positiu. Me'n vaig satisfet per sis anys i trist per l'últim, amb una crisi tan salvatge. He volgut potenciar la dramatúrgia catalana, sobretot la contemporània, i posar els mitjans perquè els autors i directors d'aquí creixin», afirma com a balanç general.

LLUMS «'Barcelona' ha donat sentit a la meva feina»

«Per a miBarcelona,de Pere Riera, és el reflex de la meva trajectòria. Quan vaig llegir el text li vaig dir que era l'obra que donava sentit a la feina que havia intentat fer al llarg d'aquests set anys. El projecte T-6 era la possibilitat que els autors poguessin créixer per després fer-ho encara més. Hi ha dues obres més de les quals em sento molt orgullós: les adaptacions de dos textos narratius comMort de damaiPedra de tartera».

OMBRES «El moment més dur, la mort de Lizaran»

«El moment més dur d'aquests set anys va ser la mort d'Anna Lizaran; encara no ho he paït. He tingut el privilegi que en l'última etapa de la seva vida fos la protagonista d'aquest teatre. Hi havia una connexió molt real. Després, més que parlar d'errors, m'ha quedat el sentiment d'impotència, de no haver pogut fer més coses des de la recessió del 2008. Per potenciar la gent d'aquí vaig deixar de programar obres internacionals, es van eliminar les gires i va baixar la dansa i el familiar».

LA SALA GRAN «Es va criticar que programés 'Agost'»

«Quan vam estrenarAgost, un petit sector va criticar que un teatre públic fes aquesta obra. ¿Per què? Molts altres teatres públics d'Europa l'han programat. Quan sóc a la Sala Gran m'assec a la fila 24 i sé que només s'hi pot fer tragèdia o comèdia. El drama, el teatre íntim, no arriba al públic. Una vegada van venir uns tècnics de Londres i ens van dir que ni ells tenien un escenari amb 40 metres d'amplada. Aquí em critiquen per voler omplir-la, però és que no hi ha res més trist que aquesta sala amb 280 espectadors i que es vegi buida».

EL FUTUR «Em veuria dirigint un espai privat»

«Recuperaré la privacitat. Vaig serfree lancedels 24 als 43 anys i tornaré a ser-ho. No tinc vocació de gestor, sóc director i autor de teatre, però ho vaig acceptar perquè era un projecte molt gran. Si tornés a dirigir un teatre m'agradaria que fos privat. Desitjaria obrir un espai privat per fer realment un projecte propi. No vaig considerar mai el TNC com el meu teatre, i en això se'm pot criticar. És el teatre de tots i has de treballar amb gent que ja es coneix i amb contractes per a tota la vida. Dilluns començo a assajarEl crèdit,de Jordi Galceran, amb Jordi Bosch i Jordi Boixaderas, que s'estrenarà a La Villarroel. Va de la crisi, d'un home que demana un crèdit en un banc. Després dirigiré, al Lliure, Emma Vilarasau aDies feliços, de Beckett. Em va trucar i no li vaig poder dir que no. I faré una sèrie televisiva, un drama actual, per a tot Espanya. Em costarà escriure en castellà».

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

LA CRISI DEL SECTOR «S'han de buscar fórmules flexibles»

«Malgrat la crisi, aquesta temporada s'han fet grans coses:Barcelona, Smiley, Litus... Potser hi ha un excés d'oferta. Crec que s'han de buscar fórmules alternatives flexibles. A Lluís Pasqual li ha anat molt bé aquest any al Lliure per aquesta possibilitat en la programació d'allargar els muntatges que són un èxit i, a la vegada, de treure els que no funcionen. Però jo no ho podia fer pel compromís amb els actors; això es pot fer si tens companyia pròpia».