CRÒNICA

És difícil ser comediant

Shalom Auslander va desconcertar al Primera Persona

2
Es llegeix en minuts
ERNEST ALÓS / Barcelona

Si Woody Allen hagués nascut en una família jueva ultraortodoxa, de les de caftà, barret negre i rínxols, i hagués trencat en pla bèstia amb ella, potser seria una cosa semblant a Shalom Auslander, l'autor de les tragicòmiques novel·lesLamentaciones de un prepucioiEsperanza: una tragedia, basada aquesta en la premissa que Ana Frank és viva i és una insuportable àvia

amagada en unes golfes. Això és el que pensem molts..., però des de divendres, amb un però. Aquesta semblança ens havia fet oblidar que un escriptor, fins i tot un amb un humor tan àcid com el d'Auslander, en la millor tradició de l'humor jueu autocrític però passant-se tres pobles (o en el seu cas tres guetos, o tres colònies als territoris ocupats), no té per què ser un monologuista de stand up comedy.

Notícies relacionades

Divendres a la nit, a la sortida del seu número al festival Primera Persona, al CCCB, va quedar un cert regust de decepció. Sí, la combinació d'imatges de cine amb l'enumeració de les seves obsessions va tenir el seu punt. Déu comGodzilla, aixafant japonesos en comptes d'egipcis. El sexe (porno de quan hi havia molt de pèl), el menjar porqueria gens kosher, l'Holocaust («dos homes han marcat la meva vida, un és Déu i l'altre Hitler. Tots dos estan com una regadora, si estàs amb ells, bé, però si ets al costat equivocat ja has begut oli», va dir en broma), la culpa (il·lustrada per una seqüència de castració d'Ilsa, la loba de las SS; «no sé què té a veure això amb la culpa, però em divertia ensenyar-ho en un festival», va dir)...

LLEGIR O ACTUAR / Auslander va llegir passatges brillants de les seves novel·les, va llançar uns quants acudits salvatges..., però no va encadenar cap gràcia darrere una altra. I el joc de convertir una actriu en la veu acusadora de la seva mare, que acabava proclamant en jiddisch «és difícil ser jueu» («bàsicament, la frase en què s'ha basat tota la meva vida», va comentar el seufill) no va semblar convèncer-lo ni a ell. Shalom no és Woody Allen amb un micròfon davant. Enfilat a un escenari, no és Lenny Bruce rediviu. Ni té per què, ben mirat. En resum: això que els autors busquin ingressos addicionals en temps de crisi fent bolos parateatrals té un límit. Shalom Auslander és un escriptor. Llegiu-lo.