Sortir de l'armari als 50

No tenen el sexe explícit de '50 ombres d'en Grey', però les novel·les d'Ann Bannon, pseudònim d'Ann Weldy, ofereixen una cosa, sinó millor, òbviament rellevant. L'anomenada reina del 'pulp'lèsbicescrivia alsEstats Unitsals anys 50 i 60, quan l'homosexualitat estava vilipendiada, atacada, perseguida i fins i tot criminalitzada. I la seva sèrie 'Las crónicas de Beebo Brinker', els primers dos títols de la qual ('Una noia diferent' i 'Sóc una dona') es publiquen ara en català, a Labutxaca, són un tros de la història. Amb un to naïf, ofereixen el més sexi enfront de la descripció clínica; subtilesa i suggerir davant de la llibertat absoluta d'expressió.

«Els meus llibres eren tan innocents...», reconeix per telèfon des de Califòrnia Bannon (Illinois, 1932), «encantada» amb l'edició catalana i també «sorpresa», encara que només relativament. En les últimes cinc dècades ha vist com es mantenien vius aquestsllibres, inicialment dissenyats com a productes de consum literari de llegir i tirar que ningú volia tenir a les seves prestatgeries, que es venien «no en llibreries respectables» sinó al costat de les revistes, en botigues d'estacions, amb el seu paper barat i les cridaneres i lascives portades. S'han reeditat constantment, s'han guanyat seguidors de culte en la comunitathomosexual, han fet coneguda en aquesta comunitat el seu protagonista principal, Beebo Brinker, i fins i tot s'utilitzen en cursos universitaris.

«Pretenien ser entreteniment i no són gran literatura en absolut, però són bones històries, divertides, s'aguanten», explica l'escriptora, convençuda que sobretot els joves hi connecten per la seva descripció de les incerteses i el cabal d'emocions d'aquesta edat. «Quan mires l'època en què es van publicar per primera vegada van ser d'alguna forma revolucionàries i crec que tenen valor històric perquè encara que diverses dones escrivien aquest tipus d'històries d'amor, jo vaig ser la que ho vaig fer sobretot sobre la vida a Greenwich Village, a Nova York, que va acabar sent un lloc significatiu en la història. Són vinyetes autèntiques d'un temps, un lloc i una gent», diu Bannon, que va abordar temes tabú en l'època com les relacions interracials i la paternitat homosexual.

L'autenticitat de la seva escriptura té molt a veure amb la vida de la mateixa Bannon aleshores. Com moltes dones de la seva època, va passar de la casa del seu pare a la del seu marit. «Moltes de nosaltres vam ser llançades a una vida convencional perquè les opcions feien molta por -recorda-. Si triaves desafiar convencions socials i intentar viure honestament com a gai, els càstigs eren molt severs. Podies ser empresonat. Eres sens dubte penat socialment de mil maneres. I moltesdonesque haurien escollit una altra dona com aparellaes van casar amb homes, van tenir fills. I no totes van aconseguir tenir el valor de sortir del matrimoni».

Ella tampoc ho va fer al principi. Però va llegir dues novel·les que «van encendre» la seva imaginació. Una era 'The well of loneliness', de Radclyffe Hall. L'altra, 'Spring Fire', de Vin Packer. Bannon va començar a cartejar-se amb Packer (el pseudònim que usava Marijane Meaker) i a escriure sota la seva influència. I quan va tenir preparat el seu primer manuscrit, va viatjar a Nova York (malgrat les reticències del seu marit) per veure's amb Meaker, que li va presentar el seu editor. Aquest li va recomanar que agafés Laura i Beth, dues amigues de la universitat a qui Bannon havia fet només petits personatges amagats en el llibre, i les convertís en les seves protagonistes. En dos mesos el va reescriure completament. I el van publicar «sense canviar-ne una coma».

El seu marit, «sabia que era sobre dues estudiants que s'enamoraven però no en va voler saber res més. Mai va llegir el manuscrit. Estava avergonyit, nerviós, preocupat». I l'únic que el va relaxar va ser que van començar a arribar els xecs per les vendes d'exemplars. Fins i tot avui en dia, als 93 anys, des de fa temps divorciat, segueix sense haver-los llegit.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Bannon recorre a Flaubert i al seu «Madame Bovary 'c'est moi'» per reconèixer-se enBethiLaura, la primera amb una vida molt similar a la seva, la segona semblant en la seva timidesa extrema i la cautela davant els seus sentiments. Explica com un dia, després de sis llibres, va sentir que «havia escrit tot el que podia per a aquell moment», i va decidir tornar a la universitat i centrar-se en l'escriptura acadèmica. L'últim intent de recuperar Beth i Laura, fa dues dècades, va quedar en un «manuscrit amb algunes parts amb mèrit però que no aguantava bé» i mai va veure la llum. Fa cinc anys va començar unes memòries, que també va aparcar.

LLUITA INTERIOR / «És difícil escriure sobre mi mateixa -diu-. En la ficció tens control, però la teva vida és la que és, i és difícil decidir quant en reveles, quantes preguntes pots suportar». Una de les seves dues filles és catòlica. «Lidia amb això no lidiant-hi, és una part de la meva vida que no pot acceptar, i això m'inhibeix també», diu Bannon. Però de seguida afegeix: «Crec que un dia acabaré les memòries». No seran '50 ombres d'en Grey'. Per entendre la lluita interior d'una dona per viure lliurement els seus sentiments quan era il·legal fer-ho seran, probablement, més rellevants.