Màrius Serra guanya el premi Sant Jordi reinventant la figura de Ferran Sunyer, el 'Hawking' català

Francesc Garriga Barata, Tina Vallès, Maria Carme Roca i Josep Lluís Badal, guardonats amb la resta de premis de la Nit de Santa Llúcia d'Òmnium Cultural

Els guanyadors dels premis de la Nit de Santa Llúcia: d’esquerra a dreta, Josep Lluís Badal, Maria Carme Roca, Màrius Serra, Tina Vallès i Francesc Garriga Barata.

Els guanyadors dels premis de la Nit de Santa Llúcia: d’esquerra a dreta, Josep Lluís Badal, Maria Carme Roca, Màrius Serra, Tina Vallès i Francesc Garriga Barata. / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
ERNEST ALÓS / Barcelona

L'escriptor barceloníMàrius Serra ha guanyat el premi Sant Jordi de novel·la amb la novel·la 'Plans de futur', una reinvenció de la vida del matemàtic catalàFerran Sunyer, mort el 1967 després d'haver-se convertit en un científic de prestigi internacional malgrat haver hagut de lluitar contra una disminució física (una tetraplegia) i del seu caràcter d'autodidacte marginat per la universitat del franquisme. LaNit de Santa Llúcia, la festa literària d'Òmnium Cultural en què s'entreguen també els premisCarles Ribade poesia, Mercè Rodoreda de contes,Folch i Torres de literatura infantil i Joaquim Ruyra de literatura juvenil, s'ha celebrat aquest any aTarragona.

El Sant Jordi (dotat amb 60.000 euros) es publicarà, igual que la resta de guardons de la Nit de Santa Llúcia, les setmanes prèvies al 23 d'abril. Serra ha construït una ficció (s'ha felicitat pel fet que cap dels protagonistes tinguessin descendents vius que poguessin retreure-l'hi) al voltant de la vida privada de Sunyer, en especial les tres dones (la mare i dues cosines germanes, una de les quals va tenir una relació molt estreta amb Dalí en la seva joventut) que li van dedicar la seva vida.

Serra ha confessat que, després de mori el seu fill Lluís, a qui va dedicar el llibre 'Quiet', va deixar d'escriure durant un temps no només pel trauma personal sinó també perquè podria semblar que "s'especialitzava en esguerrats".

La guanyadora del premi Mercè Rodoreda de contes ha estat la traductora, correctora i escriptoraTina Vallès (Barcelona, 1976) amb 'El parèntesi més llarg', una col·lecció de contes heterogènia en què l'autora manté el to irònic habitual en les seves obres anteriors, així com en la seva abundant activitat en blocs i tuits.

Un Carles Riba molt especial

Un dels premis de la Nit de Santa Llúcia té aquest any un valor especial: el Carles Riba de poesia per 'Tornar és lluny.' Als 80 anys, aFrancesc Garriga Barata (Sabadell, 1932) li ha arribat amb aquest guardó el primer gran reconeixement a una obra iniciada el 1959, cada vegada més concisa i essencial. Els últims anys aquest poeta "perepunyetes" s'ha convertit en referent per als joves poetes que freqüenten el circuit de recitals en locals com l'Horiginal: "M'agrada empènyer-los una mica. Fer, refer, escriure molt i trencar molt. Que no tinguin por de dir la veritat en els textos. Estan acostumats a ensenyar els textos i que els diguin que estan molt bé, i agraeixen la censura amable que jo els pugui fer".

Notícies relacionades

A més dels tres premis per a lectors adults, que publicarà Proa abans de Sant Jordi, la Nit de Santa Llúcia també s'entreguen dos guardons per al públic infantil i juvenil, respectivament, que arribaran a les llibreries de la mà de La Galera. El premi Josep Maria Folch i Torres ha estat aquest any per a l'escriptor i professor de llenguaJosep Lluís Badal (Ripollet, 1966) per'Les aventures d'en Jan Plata'(una referència clara al personatge de John Silver de 'L'illa del tresor'), la història d'un nen que viu al costat del mar sense saber qui és el seu pare i que acaba derivant en una aventura de pirates. "Està escrit per a nens però amb una escriptura gens infantil", explica el seu autor.

Novel·la juvenil

La guanyadora del Joaquim Ruyra de literatura juvenil ésMaria Carme Roca (Barcelona, 1955), que tot i donar-se a conèixer per un parell de novel·les històriques ('Barcino' i 'Escollida pels Déus') ha publicat desenes de títols de narrativa infantil i juvenil. En aquest cas, Roca planteja a'Katalepsis'una novel·la de terror psicològic amb un plantejament espinós. El protagonista és un noi que té catalèpsia (pot quedar aparentment mort, però conscient) i controla el desencadenament dels símptomes consumint cocaïna, cosa que utilitza "com un joc". Però arriba un moment en què, en aquest estat, corre el perill d'acabar com un mort en vida. Una situació que a l'autora, des que va llegir Poe, sempre l'ha "inquietat".