LITERATURA CATALANA

Dones incòmodes

L'escriptora i traductora Bel Olid escriu sobre incomunicació, sexe, mort i el paper de la dona en els 13 contes breus de 'La mala reputació', guanyadors del premi Roc Boronat

Bel Olid 8 Després del premi Documenta, publica per primera vegada els seus contes.

Bel Olid 8 Després del premi Documenta, publica per primera vegada els seus contes. / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
ERNEST ALÓS
BARCELONA

Una sensació de malestar. O tretze, tantes com contes téLa mala reputació(Proa), el llibre amb què la traductora i escriptora Bel Olid (Mataró, 1977) va guanyar el premi Roc Boronat. Malestar amb el món en general, amb la mort, amb la realitat (hi ha tres contes fantàstics, caldersians, com el de la dona que cada vegada que surt del portal de casa acaba en una ciutat diferent), amb la violència masculina, amb el que s'espera d'una dona (de la seva sexualitat, de la seva relació amb els familiars als quals se suposa que ha de cuidar...).

Bastantes de les narracions d'Olid són sexualment molt explícites. En una s'aborda una relació sadomasoquista. En més d'una, la violència i/o la dominació a l'interior de la parella. Resulta inevitable preguntar-li pel fenomenCinquanta ombres d'en Grey, i fins a quin punt banalitza una relació de domini: «D'entrada em sembla que és mala literatura. I al fer passar una dona que se sotmet per una dona alliberada aplica una fórmula que beneficia el model patriarcal».

Maternitat

Però encara que troba «ofensives» etiquetes commummy porn,milfoyummy mummy, que en el fons tenen com a punt de partida considerar una anomalia que una dona segueixi estant interessada pel sexe «quan en l'ordre establert després de la maternitat se li reserva el paper de procuradora d'atencions», no deixa de reconèixer que «dins de la perversitat que inclouen aquestes etiquetes, si es comença a tenir en compte que les dones tenim desig ja és alguna cosa».

Sobre estereotips femenins tracta també un altre dels contes en què una dona gran no pot ser més mala mare. «Hi ha una literatura disneyde la mare com a persona que renuncia a tot, com si el fet de ser mare et portés a un estat de santedat extrema». Encara que de vegades sí que obligui a enfrontar-se a situacions límit, com portar la família a Eurodisney, una experiència que devia deixar-li una empremta inesborrable a jutjar per l'últim conte,Mons petits, en què la cançóIt's a small worldacaba per convertir-se en la banda sonora d'un malson.

Notícies relacionades

Fins ara, Olid ha picotejat de diversos gèneres. Un història sobre els abusos de menors (Crida ben fort, Estela), un assaig sobre el paper de la dona en la literatura infantil comercial, una novel·la amb què va guanyar el premi Documenta (Una terra solitària, en què utilitzava el seu passat familiar d'emigració des d'Andalusia fins al Maresme) i finalment un llibre de contes. El signe dels temps (i l'exemple de clàssics com Mercè Rodoreda i Pere Calders) la porta mes aviat cap al relat curt. «És com menjar xocolata. O com un amant amb qui pots quedar un dia i no et compromets, mentre que la novel·la és com una relació a més llarg termini».

Algunes de les 13 històries deLa mala reputaciósón gairebé microcontes. En canvi, d'una altra,Celobert amb papallones,en podria sortir una novel·la a partir de la relació, amb tres punts de vista subjectius, entre tres veïnes: una actriu porno, la traductora dels (breus) diàlegs de les seves pel·lícules i la dependenta del videoclub de la cantonada. «Em fa por allargar les coses massa i posar-hi palla. A vegades com a elogi, a vegades com a crítica, em diuen que escric curt. Però els contes retraten moments que t'haurien de donar la intuïció d'una cosa més àmplia».

Temes:

Bel Olid Llibres