A la xarxa no es llegeix igual

No havíem llegit i escrit mai tant fins a l'explosió dels nous mitjans basats en la xarxa. Poca gent parla amb els seus dispositius i en canvi «la majoria prefereix l'escriptura», destaca el professor de la UPF Daniel Cassany. Però al mateix temps aquest ús ha fet evolucionar el llenguatge «a una velocitat mai vista», apunta l'expert en nous mitjans Mario Tascón. Tots dos estan darrere de dos llibres que arriben a les llibreries en els pròxims dies i que aborden la teoria i la pràctica de les noves realitats de la lectura i l'escriptura.

Tascón és el director (darrere hi ha 40 especialistes) d'Escribir en internet. Guía para los nuevos medios y las redes sociales, editat per Galaxia Gutenberg i la Fundación del Español Urgente BBVA, en què s'aborden «problemes teòrics i solucions pràctiques». Des de regles d'ús respectuós i efectiu (netiqueta) fins a consells pràctics elementals, els conceptes teòrics bàsics de l'arquitectura d'una web o un llibre d'estil propi per a cada mitjà. Fins i tot amb la RAE darrere, el to de les seves «recomanacions» és el de «no promulgar normes rígides, sinó de formar en la ment dels lectors de l'obra una preocupació constant pels usos idomàtics». En_línia. Llegir i escriure a la xarxa, de Daniel Cassany, publicat el 2011 en català (Graó) i ara en castellà per Anagrama, analitza també les «noves maneres d'utilitzar l'escriptura per interactuar i resoldre tasques socials» però posant més èmfasi en l'escola. Per exemple: un exercici perquè els alumnes siguin usuaris crítics de la Viquipèdia.

¿AMB FALTES? I QUÈ... / Tant Cassany com els autors del llibre coordinat per Tascón assumeixen amb normalitat les «formes escrites no normatives», en paraules del primer, que posen els cabells de punta a més d'un acadèmic o professor, o la integració de «formes gràfiques inimaginables fins ara», fins a formar una neollengua que alguns han anomenat netspeak, cyberspeak o, en el cas de l'anglès, netlish (¿aquí hauríem de parlar de netcatalà o internyol?). Marta Torres la defineix com una «escriptura ideofonemàtica» i Xosé Castro, al llibre de la Fundéu, qualifica recursos com la supressió d'accents, les onomatopeies, sigles, emoticones, abreviatures... com una «ortografia adaptada» als límits d'espais o la immediatesa. En lloc d'«exemples vandàlics d'escriptura», Cassany assumeix aquests usos com «el resultat de comunicar-se d'una manera eficaç, ràpida i barata», a més a més d'una forma d'identificació juvenil. «L'economia del llenguatge a internet no s'ha d'entendre com a ignorància, sinó com l'adaptació de l'escriptura a aquestes noves realitats», opina Markus Steen. «Com més espai disponible i més públic, més correctes i amb menys dreceres» són els textos, conclou Tascón. Perquè aquí, diu Cassany, hi entra un altre concepte, el de la llengua «vernacle digital». Usos «en l'àmbit privat i ociós de la família i els amics, que fem per iniciativa pròpia, quan i com ens dóna la gana i sense seguir cap mena de norma o directriu». «Una comunicació en gran part privada que es converteix en pública», diu Tascón. En aquest espai entre l'àmbit privat i el públic neixen des dels blocs fins a la fan fic, creació d'una obra nova que recrea l'univers d'un autor. En general, documents que s'adapten a les capacitats dels natius digitals definits per Marc Prensky: còmodes en documents enllaçats i que combinen formats, que practiquen la multitasca, connectats i cooperatius, ràpids però impacients...

Per un costat, aquest nou món expandeix la creació. La ciberetiqueta critica els tafaners, els mandrosos o que no aporten res d'interès (lurkers, idlers i smurfs). «A la xarxa no és possible ser només un gran lector (...) a internet els lectors també escriuen (...) No es pot estar passiu o callat», escriu Cassany. Per l'altre costat, compta amb limitacions a les quals escriptors i dissenyadors de mitjans han d'aprendre a adaptar-se. Els estudis de moviment ocular (la lectura en F: en horitzontal els dos primers nivells, i repàs ràpid en vertical de la resta) mostren segons Jakob Nielsen que els internautes llegeixen una mitjana del 20% del contingut d'una web, cosa que el porta a recomanar que no s'escrigui en línia més del 50% del que s'hauria escrit en paper, a més d'adoptar diversos principis bàsics d'escriptura breu, ordenada, segmentada i vinculada.

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

LECTORS ACTIUS / En definitiva, comptar amb «el lector assumeix més iniciativa a l'escollir què vol llegir i en quin ordre» quan llegeix en línia. Perquè segons Cassany hi ha lectura digital que amb prou feines es diferencia de la tradicional, i una lectura en línia caracteritzada per la connexió, la cooperació, l'absència de filtres i la diversificació de les formes d'escriptura. «Cada plataforma, ja sigui Facebook, Twitter, Google +, els blocs, els xats, els fòrums o els mitjans digitals, tenen les seves particularitats, regles i característiques», recorda la Fundéu.

Però fins i tot per a autors que viuen amb més excitació ser protagonistes d'un moment de canvi que amb nostàlgia... part d'això encara hi ha. «¿Serà aquest el meu últim llibre? (...) No puc deixar de sentir-me com un monjo medieval que escriu en llatí quan al carrer parlen romanç», conclou Cassany.