Anar al contingut

Historietes amb humor en l'era de les retallades

Dibuixants indignats

El llibre solidari 'Enfoteu-vos-en!' reuneix tires de 45 historietistes

A. A.
BARCELONA

Andreu Buenafuente dibuixant una inèdita imatge d'un monstre que quasi es menja un il·lús ciutadà nu que només li demanava una hipoteca o Leonard Beard mostrant un executiu dient: «A partir de la planta 40 als trilers ens anomenen enginyers financers». Si el novembre passat El Roto bolcava la seva lúcida ironia a Viñetas para una crisis (Reservoir Books), ara són 45 dibuixants estrella dels principals diaris i mitjans catalans els que cedeixen per a una bona causa el seu brillant humor satíric, aquí centrat en les retallades, la corrupció i altres temes candents lligats a la situació econòmica. El resultat és Enfoteu-vos-en! Humor indignat (Angle Editorial), un llibre col·lectiu i solidari els beneficis del qual es destinaran a la Fundació Arrels, que lluita contra la pobresa i l'exclusió social, i que avui es presentarà a la Casa del Llibre, on s'exposaran algunes de les tires.

ACUDIT COM A RECEPTA / Azagra, Fer, Manel Fontdevila, Aleix Saló, Toni Batllori, Pallarés, Kap, Javier Royo, Fer, Martín Tognola, Alfons López, Romeu... tots, en aquests últims mesos d'infart, han utilitzat l'humor, com explica Miquel Ferreres, «per trobar la manera de fer riure, suavitzar la duresa de les notícies i que la tragèdia no sigui tan angoixant». L'humor descongestiona i alhora és una arma ofensiva que ens permet condensar, assenyalar i sintetitzar la punteria envers els causants i els que col·laboren en la desgràcia general». «Un acudit amb humor és una bona recepta per suportar la crisi», afegeix el dibuixant d'EL PERIÓDICO.

Nascut de la col·laboració entre Arrels, l'oenagé Dibuixants sense Fronteres i Angle, Enfoteu-vos-en! al·ludeix a l'¡Indigneu-vos! de Stéphane Hessel. Per això, al final del volum, aquests 45 activistes del llapis contra la crisi sintetitzen en una sola frase què els indigna (i els polítics se n'emporten la palma): «Els burros que volen manar i a més ho aconsegueixen» (Ferreres); «Aquests polítics que no tenen dos dits de front i es pensen que ens poden tractar com si fóssim nens de bolquers» (Lluís Recasens, L'Avi); «Que els polítics no es prenguin seriosament els indignats» (Buenafuente). Però, com diu Albert Monteys, «si us explico el que m'indigna, acabaríem el paper».

0 Comentaris