ENTREVISTA PUBLICADA EL 13 DE DESEMBRE DEL 2008

Antoni Tàpies: "Només vull viure una mica més per arrodonir la meva obra"

"S'ha exagerat la importància de Dau al Set. La veritat és que allò va ser una cosa bastant infantil"

"No em sembla lícit cap fi, per molt respectable que sigui, que s'aconsegueixi amb la violència"

2
Es llegeix en minuts
TERESA CENDRÓS / Barcelona

L'artista compleix avui 85 anys i, coincidint amb l'efemèride, rebrà un càlid homenatge al Convent dels Àngels. Allà es presentarà el llibre de bibliòfilTàpies escriu.

--El seu aspecte és molt saludable, però crec que recentment s'ha hagut de sotmetre a una intervenció, ¿com es troba?

--Ara em trobo molt bé, encara que he passat un estiu regular. No he deixat de treballar en cap moment, però em fatigava molt i, al final, van haver de posar-me un pedaç al cor (somriu).

--¿Un marcapassos?

--Sí, un marcapassos. Els metges em van dir que el necessitava per millorar la meva qualitat de vida. A part d'això, gairebé no hi veig [pateix una maculopatía] i m'estic quedant sord. Però, bé, jo segueixo treballant.

--¿Cada dia?

--Sí, tots els matins. Almenys, dedico a la feina cinc hores. És el que m'agrada fer i només desitjo, en el que em queda de vida, poder arrodonir el conjunt de la meva obra.

--¿Amb quin fi?

--Doncs perquè els que s'hi aproximin arribin a entendre tot el que vull expressar, que és en realitat, una manera de veure la vida. Per això m'agradaria disfrutar d'alguns anys més, per arribar a un final que resumeixi ben tota la meva obra.

--Aquest any es compleixen sis dècades de Dau al Set. ¿Quina creu que va ser la seva aportació a l'art?

--Sincerament, s'ha exagerat molt la importància de Dau al Set. La veritat és que allò va ser una cosa bastant infantil. Érem joves, ens volíem donar a conèixer i cada un va aportar la seva habilitat i el seu entusiasme a la creació d'una revista. Després s'ha intentat donar rellevància a tot allò, però, en la meva opinió, no en té gens.

--Vostè ha sigut un lluitador infatigable contra les injustícies, ¿què l'indigna encara avui dia?

--La violència. Rebutjo totes les formes de violència i, entre elles, el terrorisme, és clar. No em sembla lícit cap objectiu, per molt respectable que sigui, si el mètode d'aconseguir-lo és mitjançant la força i la violència.

--¿L'art ha de suscitar polèmica?

--Jo sempre he treballat sense cap voluntat de provocar-ne.

--I, no obstant, va estar enmig d'una de les més intenses de la Barcelona olímpica.

--¿A què es refereix?

--A la seva escultura d'un mitjó per a la sala oval del MNAC.

--¡Ah! Ni me'n recordava. Bé, allò va passar perquè un membre del patronat, molt influent en aquella època, es va oposar amb molta força al projecte, i per això no es va fer.

--¿Ramon Guardans?

--Permeti'm que no en digui el nom.

--¿Què opina de la controvèrsia sobre la cúpula de Miquel Barceló?

--La veritat és que no l'he seguit.

--¿Què pensa del fet que Damien Hirst hagi subhastat la seva pròpia obra? ¿Creu que ha obert una nova via en el mercat de l'art?

--¿Sense marxant? No és possible. Segur que hi ha algun darrere d'aquella subhasta. Jo necessito als marxants, i també la Teresa [la seva dona] i la meva secretària. Si no, m'ofegaria.

--¿Quins projectes té?

--Hi ha un quasi secret que em fa molta il·lusió: la Dia Art Foundation de Nova York em dedicarà una exposició l'any que ve.

Notícies relacionades

--¿Viatjarà fins allà?

--Sí, si em trobo bé i els metges em deixen. Tant de bo ho facin.