Escriptors i lectors, de tu a tu

ALBERT ESPINOSA: Seguidors des dels 9 als 102 anys

De groc i tornant a arrasar, l'autor d'El món groc va sumar llarguíssimes cues i va firmar sense descans. I no només entre seguidors de la telesèrie Polseres vermelles sinó entre els que comparteixen la seva positiva filosofia de vida, com la Diana, de 25 anys: «Escriu com si parlés de mi, tots dos vam estudiar enginyeria industrial i vam tenir càncer de petits». Un content i, com sempre, pròxim Albert Espinosa, va triomfar amb Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine: «Ha vingut gent amb els tres llibres, i xavals de 9 o 10 anys i ¡fins i tot una senyora de 102!». ¿Regals? «Molts Pinotxos: la gent sap que en col·lecciono des que vaig perdre la cama un Sant Jordi». També per al lector: cadascun es va endur una samarreta (¡fins a 1.200!).

EDUARD PUNSET: Infatigable, vital i seductor

Espavilats fans van falsificar punts de llibre amb el número de la tanda escrit en boli que es van repartir a La Central per organitzar la quilomètrica cua de lectors d'Eduard Punset. Aliè a la picaresca, entregat, vital i infatigable als seus 74 anys, l'autor d'Excuses per no pensar va aguantar tres hores dret, a més d'una altra marató de cues a la tarda. Petons, abraçades, carantoines, fotos i coquetejos (algunes lectores podran presumir d'atresorar el seu e-mail com a postdata a la dedicatòria), es van endur els seus seguidors (més de 500.000 a Facebook: «El pitjor és estar sol i no llegir. Et consumeixes, et corroeixes. Les xarxes socials ens fan únics i sense llibres no hi ha xarxes socials», va dir.

RAMON SOLSONA: Maleta d'històries i sentiments

Un exemple: «Per a xxxx. Aquí tens una maleta plena d'històries, música i sentiments. Amb afecte i alegria. Ramon Solsona. Sant Jordi 2011». L'autor deL'home de la maleta, últim premi Sant Jordi, encara relaxat a primera hora a la Fnac Illa, no s'hi posava per menys de sis o set línies per dedicatòria, sempre diferents: «Intento que sigui el més personal possible. M'agrada entretenir-me i em fixo en el que m'explica cada lector, com un que m'ha dit que ha viscut el món que descric al llibre». Però aviat va haver de posar-se les piles i oblidar la literatura per no deixar lectors sense firma davant les llargues cues que es van formar a Abacus, Òmnium i Casa del Llibre.

JAVIER MARÍAS: El llibre del qual l'autor desconfiava ¿Los enamoramientos no és un títol perfecte per a Sant Jordi? Els lectors que ahir demanaven les dedicatòries a Javier Marías, el triomfador més literari de la jornada, semblaven saber molt bé el que compraven sense confusió possible. L'autor, en canvi, en lletra menuda i comprimida, escampava els seus dubtes a les dedicatòries, llargues i treballades: «Per a Laura aquest llibre que gairebé no em vaig atrevir a publicar». Fumador empedreït, com el seu amic Francisco Rico, cameo de luxe en la seva última novel·la, Marías no va deixar anar el cigarret mentre atenia els lectors però va venir armat això sí d'un estrany cendrer portàtil. ¿Sant Jordi? «Un espectacle insòlit que no es veu enlloc més», va definir.

FEDERICO MOCCIA: La vida com en una novel·la rosa

Unes anaven acompanyades per les mares, altres pels pacients nòvios. Les fans del supervendes Federico Moccia, que va complir ahir el seu tercer Sant Jordi, es van guanyar la firma 'i una gorra groga' en la seva última novel·la,Carolina s'enamora, després d'hores d'espera. Vida i fantasia es barregen en aquestes noves mutacions de la novel·la rosa i si no que l'hi diguin a una de les seves més enfervorides admiradores i blocaire. Convençuda que la seva història és igual que la dels protagonistes de Perdona si et dic amor, va intentar convèncer l'escriptor perquè la parella de ficció tingui un fill en una possible pròxima entrega de la sèrie. I és que ella vol ser mare.

Notícies relacionades

Catalunya i el Japó reforcen el seu idil·li amb un emotiu acte solidari

Recepció de butxaca

JUAN MARSÉ: Abundància de calidesa i admiració

Feia més de 15 anys que Juan Marsé no participava com a autor per Sant Jordi. Ho ha explicat altres vegades. Va deixar de fer-ho quan una vegada mentre firmava en uns grans magatzems li van preguntar: 'Quant val? Va mirar el preu de la novel·la i armat de paciència va contestar: «2.500 pessetes». «No, el llibre no, la taula», li van deixar anar. Ahir, investit com a premi Cervantes, va oblidar aquell episodi perquè tots els que li van demanar la firma eren la calidesa i l'admiració feta lector. Com la María 'veïna de Torrent de les Flors, on transcorreCaligrafía de los sueños'a qui va firmar el seu vell i molt bregat exemplar d'Últimas tardes con Teresa per al seu fill petit.