El miracle de Sant Jordi

La festa de Sant Jordi va superar ahir una prova de foc. Podria haver anat gairebé tot molt malament i va funcionar gairebé tot molt bé. Deu ser per la miraculosa bona sort meteorològica, amb més clarianes que núvols malgrat les previsions. A Barcelona, va fer sol i on va ploure ho va fer a estones. Deu ser perquè els catalans tenen tan interioritzat el ritual del llibre i la rosa que la festa més viva i espontània del calendari s'imposa a tots els entrebancs. El cas és que al final, de desastre res. Carrers plens, cues per comprar llibres i aconseguir firmes, roses a les mans, sol al cel, turistes amb els ulls oberts i la càmera a la mà. Un dia groc radiant per al vencedor de la jornada, Albert Espinosa, el més venut en català i en castellà amb Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine.

I els lectors van dir anem-hi. No com cada any. Amb hores, fluxos i moviments diferents dels habituals (igual que la Generalitat també va reduir a un auster acte de butxaca la recepció presidencial), però hi van anar. Per exemple, hi va haver més famílies amb nens. El personal es va despertar una mica més tard. Durant la resta del matí, els carrers van estar més animats que mai però l'allau de la tarda després de sortir de la feina en canvi no va existir. «Hi ha gent de pobles que ha anat a comprar a Barcelona, gent de Barcelona que ha comprat en pobles, a Sant Celoni els residents que treballen a Barcelona aquest any han comprat allà... Hi ha hagut dinàmiques diferents, molt complicades», explicava el secretari del Gremi de Llibreters de Catalunya, Eduard Garrell.

FESTA I COMPRES / Hi va haver ganes de viure la festa entre la ciutadania. Però a més a més d'una manifestació col·lectiva, Sant Jordi també és negoci. Sens dubte un baló d'oxigen que ajuda a quadrar els comptes d'editors i llibreters i que no podia punxar en un any que està resultant realment dur. No ho va fer. Tot i que alguns llibreters ho matisen. Passada l'eufòria i l'alleujament pel Sant Jordi viscut, al fer comptes trobaran a faltar la vigília i l'endemà, dies de vendes fortes altres anys i directament inhàbils aquest.

«Sense ser un Sant Jordi brillant, tenint en compte que és millor un laborable, la baixada general del consum i les pluges en alguns llocs ha estat un Sant Jordi correcte, i potser es podrà fins i tot repetir la facturació de 19 milions d'euros de l'any passat», valorava des de Manresa Antoni Daura,president del Gremi de Llibreters. És clar que a Barcelona (i a Girona, i a Tarragona) el dia potser no va ser rendible del tot. Però brillant, sí, certament.

A la pregunta de qui ha venut més per Sant Jordi només hi ha una resposta clara. Els que més, Albert Espinosa que, segons el Gremi de Llibreters, va encapçalar les llistes de més venuts en ficció tant en català com en castellà, i Stéphane Hessel, que va aconseguir el mateix doblet amb ¡Indignaos! Bastant clars també els següents llocs del podi: Ramon Solsona i L'home de la maleta en literatura en català, Javier Marías i Los enamoramientos i Javier Sierra i El ángel perdido en castellà, i Eduard Punset i les seves Excuses per no pensar en l'apartat de no-ficció.

LLISTES APROXIMADES / Però a partir d'aquí, matisos i dubtes. Les dades del gremi es basen en una enquesta telefònica, que es tanca a les 5 de la tarda, entre llibreries agremiades (que de vegades no poden agafar el telèfon). Abacus, amb centres a tot Catalunya, principal venedor de llibres en català i aliè al gremi, va oferir dades reals de caixa, però també de mitja tarda i condicionades pel perfil propi dels seus compradors. Amb aquests elements es pot completar amb alguna fiabilitat el quadro de guanyadors, molt repartit i sense grans diferències entre ells. En català, amb Martí Gironell, Jean M. Auel, Chufo Lloréns, Sílvia Alcàntara, Haruki Murakami ,

Najat el Hachmi i Emili Teixidor. En castellà, novament, amb Auel, Lloréns, Eduardo Mendoza, María Dueñas, Maruja Torres i Murakami. En no-ficció, amb l'ultracorredor Kilian Jornet, Pilar Rahola, les dietes del doctor Dukan, les receptes de Sergio Fernández i Mariló Montero i tota una panòplia de llibres sobre futbolístics: els Herois apadrinats per Iniesta, els contes de Crackòvia, Els nens de la masia de l'Sport i la Paraula de vestidor de Xavier Torres i Santi Padró.

Però hi ha un altre indicador d'èxit, les cues per firmar. I aquí hi va haver altres triomfadors com Juan Marsé, Almudena Grandes, Joaquín Reyes, Federico Moccia o Dani el Rojo, que no apareixen a les llistes de més venuts. O l'efecte crida va ser més intens a les llibreries on estaven firmant, o el càlcul ocular de les llistes falla en alguna cosa. Un altre senyal d'èxit és que el llibre s'esgoti abans d'hora: va passar en algunes llibreries amb Albert Espinosa, Ramon Solsona i Kilian Jornet.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

ELS TURISTES / No hi ha hagut mai un Sant Jordi amb tants turistes als carrers. Amb els ulls ben oberts alguns, esbufegant altres per unes aglomeracions a les quals els locals ja estem acostumats. Molts italians, francesos, de la resta d'Espanya. Algun japonès que es va trobar amb l'homenatge que els va dedicar la Generalitat a la Sagrada Família, en record de les víctimes del tsunami. Van omplir els carrers però no van comprar llibres. Sí, de roses, bastantes. Tot i que sense conèixer la tradició. «No compren les vermelles, compren les de coloraines, que se m'han acabat», explicava una venedora de flors a la plaça de Catalunya.

Al final, els temors dels editors, que van plantejar una setmana d'activitats culturals abans de Sant Jordi que finalment s'ha quedat gairebé en res, no es van fer realitat. Segons Antoni Daura, el president del gremi, «Sant Jordi és una tradició molt arrelada caigui quan caigui i plogui o no. Ens reafirmem en el fet que no cal fer invents. Simplement, Sant Jordi funciona».