Ivette Nadal, trenant poemes i música

Ivette Nadal (Granollers, 1988) és l'artista més jove delsBandAutors, el cicle que reuneix els Setze Jutges del segle XXI. «Sempre m'he considerat una persona intemporal, però sóc conscient que acabo de començar i que em falta molt camí per recórrer i ser. I sobre el recital del Palau [compartint escenari amb Els Pets], crec que és una gran oportunitat que se'm brinda, no una realitat», diu la jove i inspirada cantant i poeta.

En realitat, aquesta precoç i foguejada cantautora presentarà el seu segon disc,A l'esquena d'un elefant. Un àlbum que els crítics ja han inclòs entre els deu millors de l'any. «Però el més difícil és convèncer el públic», sospira aquesta fervent admiradora d'«Antonio Vega i Adrià Puntí». Autors que, segons assegura, seran sempre els seus «referents».

AUTOBIOGRÀFIC/ Res en la història de Nadal és gaire corrent. Als 3 anys tocava el piano. No hi ha antecedents artístics a la seva família, però va cultivar la seva vocació i als 15, aferrada a la guitarra, va escriure la seva primera composició: «El mar i tu, una cançó d'amor». Després va col·laborar amb més joves en diversos recopilatoris de poemes (Quàntiques, Pedra foguera). I va sorprendre amb un primer compacte autobiogràfic, Guerres dolcíssimes(2008), amb lletres tan impactants com la que va dedicar al «germà gran, el preferit», amb la següent tornada: «Mare/ en Lluís és mort, / i no m'espanta res,/ no morireu mai més». La peça,L'aristòcrata, «està inspirada en una novel·la que està escrivint» la seva mare (Montserrat Aldrufeu).

L'any següent, el 2009, Nadal va recollir 40 dels seus poemes aCamí privat,i hi va incorporar un disc amb deu versos recitats a viva veu. I estant embarassada, va compondre aquest treball que ara està promocionant. ¡Quin part múltiple!, ¿no? «Els temes els vaig gravar abans per quadrar-ho tot. I és curiós, ho vaig fer amb serenitat i un timbre diferent de veu», recorda. Aquestes noves lletres destil·len més optimisme que les del treball anterior, ¿no creu? «Excepte un parell, sí, és cert: no respiren tanta tristesa».

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

La poesia i la música (amb les seves corresponents sinergies) formen irremeiablement part de la seva vida. «Em sento bé expressant-me a través de versos i cançons. Els escric paral·lelament, tot i que en la poesia m'exigeixo més. Sé que és minoritària, però no em concebo sense ella».

De fet,A l'esquena d'un elefanttraspua poesia pels quatre costats. És un àlbum molt acurat en el fons i la forma. L'edició està numerada «perquè sigui especial, igual que el disseny; és molt difícil vendre i s'ha de despertar l'interès». I a diferència del seu disc de debut, en lloc de quatre, només hi ha una cançó que no canta en català. «Llavors no volia que el missatge fos tan clar. Vaig usar l'anglès perquè no se m'entengués. Era com una màscara», que ara, admet, ja no necessita.