Vargas Llosa: "Escriuré fins a l'últim dia"

A les 5.30 de la matinada a Nova York, Patricia, la dona de Mario Vargas Llosa, li ha atansat el telèfon. L'escriptor rellegiaEl reino de este mundod'Alejo Carpentier per preparar una classe com a professor convidat aquest semestre a Princeton. Ha interromput la lectura, "angoixat perquè les notícies que arriben a la matinada acostumen a ser dolentes" i ha sentit algú que s'ha identificat com a secretari general de l'Acadèmia sueca. Després la trucada s'ha tallat i el primer que li ha vingut al cap ha estat Alberto Moravia, a qui una vegada algú va telefonar per dir-li que havia guanyat el premi Nobel en una broma pesada. Vargas Llosa ha decidit llavors: "Val més que no truquem als fills encara".

Instants després ha arribat una segona trucada i tot ha canviat. Era, realment, el secretari general i li ha comunicat que, 14 minuts més tard, s'anunciaria al món que ell, una de les grans veus de la Literatura (sense adjectius ni etiquetes i amb majúscula), era el premi Nobel del 2010. Vargas Llosa ha retornat les lletres en espanyol a un cel que van tocar per última vegada fa 20 anys.

"Encara no m'ho acabo de creure", ha dit set hores més tard en una roda de premsa multitudinària i poliglota a l'Instituto Cervantes de Nova York. "Em pensava que ja no era candidat. Fa molts anys que estava segur que havia estat apartat".

Agraïments

Res, excepte la rutina de la vida diària, sobretot aquests dies, canviarà. No pas el seu estil -"surt d'un lloc massa íntim"-. Tampoc que es busqui en la seva paraula i els seus textos tant la literatura com les opinions polítiques -"Sóc escriptor però també ciutadà. Tenir idees polítiques és obligació moral de tothom. És inevitable que la literatura abordi la política"-. I tampoc el seu compromís amb l'escriptura. "Escriuré fins a l'últim dia de la meva vida", ha proclamat un home que té l'"esperança que les noves tecnologies no signifiquin la banalització del contingut".

Ha volgut donar les gràcies al seu primer editor, Carlos Barral, "que va lluitar per obrir Espanya a la literatura, idees i formes modernes". A la seva agent, Carmen Balcells, "autèntica heroïna popular". Als lectors. I de manera especial a Espanya. "L'hi dec -explicava-. És el país que m'ha ajudat a convertir-me en escriptor".

Algú ha trobat a faltar el seu Perú natal, però Vargas Llosa l'ha tallat. "El Perú sóc jo", ha sentenciat. "El que faig, el que dic, el que escric, expressa el país on he nascut, on he viscut les experiències fonamentals que marquen una vida".

Reconeixement a "la meravellosa llengua espanyola"

L'acadèmic de la llengua vol veure el premi com alguna cosa més que un reconeixement a la seva obra. "Reconeix -ha dit- la meravellosa llengua espanyola, una de les més dinàmiques, enèrgiques, creatives i conciliadores". També, com a reconeixement de la literatura llatinoamericana "que ha obert portes tancades abans i ha aconseguit ser reconeguda a poc a poc. Ha canviat la idea estereotipada de Llatinoamèrica, que semblava que només era terra de dictadors i revolucionaris, però ha demostrat que pot produir pensadors, artistes, novel·listes".

Algú ha esmentat Gabriel García Márquez i ha tancat qualsevol al·lusió al tema amb un agraïment per l'"afectuosa" declaració que ha fet" (segons sembla un breutweet: "Estem iguals").

Ha parlat més, molt més, de política, en bona part forçat per les preguntes i amb la consegüent desesperació de la seva dona, asseguda a primera fila, que sospirava perquè la conversa se centrés en la literatura. "Sóc optimista sobre el futur de Llatinoamèrica", ha dit. "Hi ha moltes coses que van malament, però també n'hi ha moltes que estan millor, i avui hi ha governs de dreta i d'esquerra que són democràtics".

També ha hagut d'abordar la qüestió palestina. "Sempre he sigut defensor d'Israel, particularment en un període en què era atacat per grans parts de l'espectre polític. Però també defenso un Estat viable palestí, i sóc molt crític amb els colons, que són el principal obstacle".

Missatge per a escriptors joves

Algú li ha demanat un missatge per a escriptors joves, i encara que ha assegurat que "els escriptors no volen que els enviïn missatges", sí que els ha recordat una cosa. "Aquesta preciosa vocació també és disciplina. Molt pocs escriuen per inspiració, però jo dic que un ho fa, sobretot, per transpiració".

Notícies relacionades

Per fi Vargas Llosa

Article d'Antoni Traveria: 'Permanent inquietud política'

El Llosa ja nobel també s'ha mostrat esperançat que la literatura sobrevisqui. "La lluita encara hi és. S'ha de convèncer els joves que no és només coneixement, és una manera d'adquirir experiències extraordinàries. I, a més, és fonamental si volem tenir un futur de llibertat. Res desperta més l'esperit crític que la bona literatura".

A la roda de premsa l'han seguit altres compromisos amb alguns mitjans i una sortida del Cervantes amb el llorejat envoltat de càmeres i micròfons que feien fàcil confondre els seus elegants i mudats 74 anys amb la joventut d'una rutilant estrella del rock. Però davant dels micròfons encara ha tingut temps de deixar clar que ell, Mario Vargas Llosa, és, sobretot, abans que res, escriptor. "Si sóc recordat m'agradaria ser recordat pel meu treball", ha dit. I ha citat Flaubert. "És escriure la meva manera de viure". Una vida amb premi.