El llibre de la setmana

Desmuntant Henry

Colm Tóibín ofereix a 'Brooklyn' un depurat contrapunt al James de 'Retrat d'una dama'

Colm Tóibín es va consagrar com el millor novel·lista irlandès de la seva generació amb la multipremiada 'The Master'. Connectant les ensenyances de Henry James, protagonista d'aquell llibre, amb els seus títols anteriors sobre el destí, el desarrelament i la vulnerabilitat, el mestre d'Enniscorthy torna amb la seva obra més rodona: la perfecta i dolorosa història d'una exiliada superada per les circum

Un treballador descansa una mica davant el pont de Brooklyn, el 1955.

Un treballador descansa una mica davant el pont de Brooklyn, el 1955. / GETTY IMAGES

3
Es llegeix en minuts
RICARD RUIZ Garzón

fins fa poc, una de les millors maneres de resumir l'univers literari de l'escriptor irlandès Colm Tóibín (Enniscorthy, 1955) consistia a recordar que, en la seva llengua natal, de l'exiliat se'n diu deoraí, és a dir, el que ha conegut les llàgrimes. El dolor del desarrelament, el dol per la pèrdua, la nostàlgia del retorn i la fragilitat de qui intenta adaptar-se a paisatges i entorns estranys eren, en efecte, constants psicològiques que apareixien en la seva opera prima El sur, en el malaguanyat Richard Garay de Crónica de la noche i també, per contrast, en la relació entre Declan i les dones Deveraux d'El faro de Blackwater. Fins i tot, encara que en aquesta obra el desplaçament fos violentat per la meteorologia, a Un llarg hivern, l'únic text de Tóibín traduït al català abans de Brooklyn.

CANVI D'ESTIL / Però aleshores, el 2004, va arribar The Master, l'esplèndid retrat de Henry James que va consagrar el d'Enniscorthy. I des d'aquell moment alguna cosa va canviar en el seu estil, fins al punt que la seva depuració habitual va derivar en una contenció jamesiana, una combinació de gust pel detall i devoció pels silencis, una recerca d'eficàcies emocionals allunyades de l'ostentació sentimental i de l'exhibicionisme retòric. En definitiva: en una línia amb la qual l'irlandès recuperava el millor de l'americà i evitava, en canvi, el més prescindible de la seva obra.

Aquest Tóibín, el Tóibín més perfecte i exemplar, el que emociona sense trucs barats i aspira sense embuts a la perdurabilitat, és el Tóibín que brilla més que mai a Brooklyn. És el Tóibín que narra de forma clàssica, en una tercera persona tan intimista que sovint sembla una primera, la peripècia d'una noia irlandesa anomenada Eilis Lacey, nascuda com l'autor en un petit poble del sud d'Irlanda. Obligada per la penúria de postguerra, però també per la insòlita jugada d'una germana gran que li llegarà el seu futur més brillant, Eilis viatjarà a Nova York per treballar en un comerç del Brooklyn dels anys 50.

L'oportunitat, no obstant, es veurà minvada per la mateixa actitud d'Eilis, que viurà la seva aclimatació, els estudis, la vivenda compartida, els balls parroquials i el primer amor com si contemplés l'existència d'una altra persona. Una desgràcia familiar, per fi, l'obligarà a tornar. I el succés, és clar, l'enfrontarà a la decisió més important de la seva vida. Una decisió gran per a una vida petita. Un repte.

Els lectors que recordin el jamesià Retrat d'una dama comprovaran de seguida que l'Eilis de Brooklyn realitza el viatge invers a l'efectuat per la Isabel Archer de James. No només perquè l'una i l'altra travessin els seus trajectes entre Europa i Amèrica, sinó també perquè la resolució i l'herència d'Archer l'empenyeran a enfrontar la manipulació del seu destí de manera oposada a la d'Eilis.

El conflicte entre llibertat i responsabilitat, l'assumpció del convencionalisme per por o imposició moral, la diferent pressió de la societat en una noia humil i una dama, malgrat el pas de les dècades, tot plegat fa que les obres de James i Tóibín es reflecteixin com miralls d'infinits matisos, la majoria irreproduïbles aquí.

TITELLA DEL DESTÍ / En certa manera, Tóibín ha transcendit l'homenatge habitual amb una història impecable, bonica i dolorosa, controvertida en la seva intenció última, els aires clàssics de la qual permetran que es llegeixi amb la mateixa intensitat avui que demà. Qualsevol que s'hagi sentit alguna vegada titella del destí admetrà la rotunditat del plantejament de l'irlandès. Qualsevol que admiri Henry James sense entreguisme secundarà aquesta proposta. Tóibín ja no és deixeble de ningú. Ja és el seu propi mestre.

3 BROOKLYN / BROOKLYN

Colm Tóibín

Notícies relacionades

Trad.: Ferran Ràfol / Ana Andrés Lleó. Amsterdam / Lumen

240 / 288 pàgines. 18,90 €