El llibre de la setmana

Viatges al costat fosc

La música és el teló de fons de 'Nocturns', el primer llibre de relats de Kazuo Ishiguro

 Els contes de l'autor d''El que resta del dia' reuneixen els trets que millor defineixen el món interior de Kazuo Ishiguro. Aquest japonès de nacionalitat britànica indaga en els estralls del temps sobre les il·lusions de les seves criatures, nega solucions consoladores i deixa finals oberts on s'intueix la desesperança. Subtils llaços, com la música, serpentegen entre les cinc narracions de 'Nocturns'.

Venècia i la seva plaça de San Marco és un dels escenaris dels relats que Ishiguro recull a ’Nocturns’.

Venècia i la seva plaça de San Marco és un dels escenaris dels relats que Ishiguro recull a ’Nocturns’. / ARXIU

3
Es llegeix en minuts
CARLOS Martínez Shaw

kazuo Ishiguro (Nagasaki, 1954) és un dels més prestigiosos autors actuals en llengua anglesa. Les seves obres es poden dividir en dos tipus: les que recreen d'alguna manera el món japonès de la seva primera infància (que per una altra part gairebé no va conèixer, ja que es va traslladar a Anglaterra quan tenia sis anys) i aquelles que ja tenen com a escenari essencial el seu país de residència habitual. Entre les primeres destaquen dues obres mestres de secreta però impactant bellesa:Una pàl·lida vista dels turonsiUn artista del mundo flotante. Entre les segones,El que resta del dia, un autèntic èxit de públic i de crítica, popularitzada per la seva també excel·lent versió cinematogràfica.

Ara, després d'uns anys d'espera, apareixNocturns, una primera col·lecció de contes que té com a característica més visible que totes les seves peces estan molt ben travades, tant pel recurrent teló de fons de la música (la lleugera o la clàssica) com pels subtils llaços que serpentegen entre les diferents situacions i fins i tot per la presència del mateix personatge en dos relats.

PERDEDORS / Però sobretot, la unitat ve donada per la insistència temàtica en el costat fosc de la interpretació, en la decepció que aclapara els perdedors del negoci musical, aquells que no han aconseguit obrir-se pas pel camí de l'èxit, els que s'hauran de moure en l'espectacle ofert a turistes indiferents, els que ja només poden contrastar el passat brillant amb el present marcat per l'oblit, els que s'enfronten a un futur assetjat per la incertesa.

Notícies relacionades

A partir d'aquí, però, cada narració té la seva pròpia vida. En la primera,Crooner(potser la millor del llibre), una romàntica serenata a Venècia pot ser una declaració d'amor totalment diferent de les que tothom espera sempre. El segon relat,Come rain or come shine, proposa una sessió d'humor negre a càrrec d'un personatge neuròtic i els seus pretesos amics. En la tercera,Malvern Hills,el paisatge d'aquesta zona serveix de marc a la confrontació entre dues actituds oposades (resignada o combativa) davant la interpretació professional de la música. El quart relat (que dóna títol al volum i el més extens) narra l'aventura de dos pacients d'una clínica de cirurgia estètica que desvela els tortuosos camins per on pot arribar l'èxit en elshow business. I, finalment, aVioloncel·listes, l'estranya relació entre dos amants del violoncel pot naufragar en l'abisme de la mediocritat, que és el destí que regeix la vida dels homes en la desolada conclusió a què arriba l'autor.

ESCENARI INTERNACIONAL / La col·lecció reuneix els trets que millor i de manera més constant defineixen el món interior d'Ishiguro. Malgrat que una mica lluny de la màgia de les seves novel·les d'ambient japonès, l'escriptor s'abandona a la constatació dels estralls inexorables del temps sobre les precoces il·lusions de les seves criatures, deflacta a consciència les expectatives generades per una situació insòlita o per un personatge nimbat d'algun estrany atractiu, es nega a oferir-nos, després de mantenir-nos en suspens, una solució consoladora, ens deixa sumits en el neguit dels finals oberts aureolats d'una intuïda desesperança... Tot plegat dins d'un escenari internacional (de Venècia a Londres, de Londres al món rural anglès i des d'allà fins a Beverly Hills per acabar una altra vegada a la plaça de San Marco), que és (també) un reflex dels camins que recorren els escriptors famosos (com és el seu propi cas) en aquest món globalitzat, on les circumstàncies sens dubte han canviat, però on els sentiments profunds (aquí de forma especial el parell contraposat de la il·lusió i la frustració) segueixen sent patrimoni comú de tot el gènere humà.