entrevista amb l'Escriptora

Åsa Larsson: «Creia que la mare aniria a l'infern per ser lesbiana»

La creadora de la sèrie de l'advocada Martinsson publica la continuació d''Aurora boreal', tot un supervendes suec.

DONA SOLITÀRIA. KIRUNA, SUÈCIA, 1966. QUALIFICA DE «FELIÇ» EL DIA QUE VA DEIXAR L’ADVOCACIA PER ESCRIURE.

DONA SOLITÀRIA. KIRUNA, SUÈCIA, 1966. QUALIFICA DE «FELIÇ» EL DIA QUE VA DEIXAR L’ADVOCACIA PER ESCRIURE. / KJELL OBERJG

3
Es llegeix en minuts
ANNA ABELLA
BARCELONA

ASang vessada(Columna / Seix Barral), premi a la Millor Novel·la Negra Sueca 2004, que aquesta setmana arriba a les llibreries, Rebecka Martinsson intenta superar la greu depressió que li va causar un any abans el desenllaç sagnant d’Aurora boreal, opera prima d’Åsa Larsson i primera entrega de la sèrie, que segueix a les llistes debest-sellers. Traduïda a 30 països, a Espanya ha venut 156.000 exemplars (17 edicions en castellà, 4 en català). A Suècia, més d’un milió. Dues setmanes abans de viatjar a Barcelona per al festival BCNegra, Åsa Larsson respon des del seu país a les preguntes d’EL PERIÓDICO. No és parenta de l’Stieg Larsson deMillenniumperò li agraden els seus llibres i els d’altres suecsil·lustrescom Henning Mankell, Sjöwall i Wahlöö. S’identifica amb la solitària Rebecka i, com a mare, amb el personatge de la policia Anna-Maria Mella. Juntes descobreixen una Suècia fosca i gens idíl·lica.

–La lloba és tot un personatge a Sang vessada

–Llops. ¿Oi que són criatures impressionants? Sobreviuen a la calor del desert i al clima àrtic. Són molt sociables. Un equip. Cacen i cuiden junts els cadells. ¿Però si a un se’l margina, què queda? Els llops sempre m’han fascinat, des de petita, quan el meu pare em va explicar que en va veure un quan pescava a l’hivern. A Suècia hi ha una gran discussió sobre els llops. Molts caçadors i grangers els odien. I hi ha molts mites sobre ells, com que mengen nens. Per uns són el diable reencarnat, per altres el símbol d’un esperit lliure i afectuós.

–Hi tracta temes com l’avortament, el lesbianisme, el maltractament i la discriminació de les dones. ¿Vol cridar l’atenció sobre aquestes qüestions?

–Suposo que està en la meva agenda personal. Quan tenia 16 anys la meva mare va deixar el meu pare per una altra dona. Va mantenir una relació amb aquella dona durant 20 anys. M’havia unit a una església lliure i durant molt temps vaig pensar que la meva mare aniria a l’infern per això. Quan vaig sortir de l’església em vaig sentir tan alleujada que no vaig pensar així mai més. Si hi ha déu, si hi ha un cel, ens hi reunirem tots, n’estic segura. Vestir faldilles llargues i aguantar un mal matrimoni no t’hi garanteix l’entrada.

–A Aurora boreal i a Aurora borealSang vessada

–Tinc una dificultat amb les organitzacions piramidals, jeràrquiques, que asseguren que estan al costat de Déu. Mireu tot el mal que està fent l’església. Sé que també fa coses bones, però he tingut tantes reaccions de lectors sobre les coses dolentes que els han fet els sacerdots...

–Vostè, com Rebecka, va viure aquell ambient, la seva família pertanyia a una església. ¿Això la va influir?

–La meva mare i pare provenen de les famílies laestadianes, que és un moviment religiós molt estricte dins de l’església. El meu avi va guanyar l’or olímpic el 1936, en la prova d’esquí de 18 km, i després d’abandonar la competició es va fer predicador. Tenia una posició molt elevada en la comunitat religiosa. El recordo com algú molt dur i estricte.

–Curiosament la seva compatriota Camilla Läckberg també ambienta la seva sèrie negra al seu poble natal. Són petites comunitats aparentment tranquil·les que tenen un costat fosc. ¿Un retorn als orígens?

–Els autors ho han fet sempre, tornar als llocs on van créixer. Puc viure en qualsevol part del món, però casa meva sempre estarà a Kiruna, la meva petita comunitat d’una explotació minera 200 quilòmetres al nord del cercle polar. Entenc el que la gent parla, com pensa. Conec els rius, els boscos i les pedres. On pescar, on collir baies.

–A Espanya l’han promocionat dient que Stieg Larsson, creador de Millennium

–Tenim un autor a Suècia anomenat Stig Larsson a qui el meu llibre va agradar molt. No eraaquestStieg Larsson, ell va morir sense escriure sobre els seus col·legues.

–¿Què opina de Stieg Larsson i del que passa amb la seva herència i la seva viuda, Eva Gabrielsson?

Notícies relacionades

–Conec Eva Gabrielsson. És molt íntegra i afectuosa. Em pregunto com se sentirà la família de Stieg si hi ha una vida futura i el troben allà.

¿Què diran? Eva va ser l’escut i la companya de Stieg durant tota la seva vida.