De la deliciosa Il burbero di buon cuore de Martín i Soler a Le nozze di Figaro, rodona commedia per la musica de Mozart. Dos títols que comparteixen Lorenzo da Ponte com a llibretista però marcats per la distància que hi ha entre el talent del valencià i la genialitat d'una de les peces mestres del compositor de Salz-

Un moment del muntatge 'Le nozze di Figaro', que presenta el Liceu. A. BOFILL

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 54 de la secció de Televisió i Radio de l'edició impresa del dia 31 de gener de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

burg.

En contrast amb les dificultats d'atraure el públic que té l'excel·lent muntatge de l'obra de Martín i Soler, el simple anunci de la programació de l'òpera de Mozart va disparar la demanda d'entrades. I això malgrat que aquesta reposició del muntatge presentat el 2008, amb Ludovic Tézier, Emma Bell i Kyle Ketelsen com a caps de cartell, es faci aquesta vegada amb el notable cast del que va ser llavors segon repartiment.

Però la veritat és que aquest tipus de propostes són d'allò més necessàries perquè permeten no només revalorar la nova fornada de cantants sinó marcar una línia d'actuació de cara al futur, ja que les retallades obligaran a alternar repartiments de luxe amb altres de menys costosos.

Amb el mateix muntatge dirigit llavors per Lluís Pasqual però conduït ara per Leo Castaldi i la bona direcció musical del Christophe Rousset, els protagonistes es mouen com un peix a l'aigua. Aquesta intriga centrada en el desig que sent el comte Almaviva d'exercir l'abolit dret de cuixa amb Susanna, cambrera de la comtessa que està a punt de casar-se amb Fígaro, roda amb un bon resultat global malgrat que es troba a faltar una millor direcció d'actors i més volum en algunes veus.

UN MAGNÍFIC FÍGARO / Joan Martín-Royo va compondre un Fígaro magnífic, ple de prestància i exhibint sempre un fraseig exquisit. Ainhoa Garmendia (Susanna) va començar una mica insegura però va acabar assentant-se en el paper. Maite Beaumont va brillar com a Cherubino i Maite Alberola com a comtessa. Per contra, a Borja Quiza li va faltar entitat dramàtica i vocal per trobar el caràcter del comte d'Almaviva. La resta del repartiment va complir amb el seu paper amb correcció.