-¿Què creu que agrada de Toledo?

Maxi Iglesias, a 'Toledo'.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 61 de la secció de Televisió i Radio de l'edició impresa del dia 31 de gener de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

-És una sèrie que té de tot. A mesura que passen els capítols, els personatges guanyen protagonisme. Si hi ha algú a qui no li agrada alguna cosa, en tindrà d'altres, i viceversa.

-Aquest treball no s'assembla a cap dels que havia fet abans. ¿Això significa que està madurant?

-La veritat és que és un repte fer un personatge diferent dels que havia fet fins ara. Jo em veig més madur. Anem creixent i aprenent, no només de la professió, sinó també de la vida. Vaig començar amb 16 anys a Física o Química i ja en tinc 20. He fet tres sèries diferents. Però encara no puc fer balanç; això és per a gent com Juan Diego, que ha estat tota la vida en aquesta professió.

-¿Com es porta amb Juan Diego?

-És un veterà que no es tanca en banda davant els joves. Sempre que veu alguna cosa ens ho diu i intenta ajudar-nos. És un gran plaer treballar amb ell. Per l'edat que té, fa les coses d'una forma extraordinària.

-¿Com va viure el precipitat final de Física o Química?

-Em va fer pena pels meus companys, perquè a la sèrie hi seguia arribant gent amb qualitat i ganes de demostrar la seva vàlua. Al desaparèixer es van sentir frustrats. Però és llei de vida: les coses s'acaben. S'ha de conservar com un bonic record.

-També es va acomiadar de Los protegidos però, com que és una sèrie fantàstica, ¿el ressuscitaran?

-Et poden ressuscitar, però jo he escollit Toledo. Los protegidos és una sèrie molt bona en què m'alegra haver estat.

-¿Què es planteja per al futur?

-La majoria de la població espanyola tenim complicat el que puguem plantejar-nos per al futur. El que m'omple ara és Toledo i tant de bo pugui seguir fent papers tan xulos com aquest. Però si he de deixar de treballar, ho veuré com la cosa més normal del món, perquè fa quatre anys que no paro, des que vaig començar a Física o Química. Hi ha molta gent que també té qualitats i que no té sort. Sóc un privilegiat: veig molta gent que es queda pel camí. No puc estar més agraït a la productora, a la cadena que em dóna feina i al públic, que segueix veient les coses que faig.

-¿Què faria si es veiés a l'atur?

-Aprofitaria per fer altres coses. Seguiria estudiant. Quan vaig fer Los protegidos vaig estar estudiant Comerç i vaig acabar els quatre anys del grau. Aquest any penso estudiar alguna cosa d'Imatge. Vull compaginar la meva carrera d'actor amb l'estudi. Tot el que sigui aprendre sempre va fenomenal.

-Millor Imatge que Comerç, que estan tancant...

-(Riu) El comerç no és només un establiment, sinó també això de fer una sèrie i tirar-la endavant. Tot a la vida és comerç.