elPeriódico.cat

Ferran Monegal

Permeteu-me que en aquest últim apunt de la temporada conculqui les regles del periodisme clàssic (seguir el que segueix massivament la societat) i en lloc de parlar, de comentar, d'intentar analitzar, el que la immensa majoria consumeix quan encén el televisor, em desviï avui cap al que és minoritari. Per exemple aquestes Conversaciones secretas que ha inaugurat l'escriptor Juan José Millás a Canal+, i de les quals ja ens n'ha ofert dues entregues. La primera, al niu barroc, bigarrat, dens i sarcàstic de Joaquín Sabina immers en la seva pròpia melodia existencial, i la segona, fa amb prou feines 72 hores, en la salsa gastronòmica i vital de Ferran Adrià. Aturem-nos en la jornada amb Adrià, criatura extraordinària que avui deu paladejar un agredolç sabor: el de la data emblemàtica del tancament, el final, d'El Bulli, entès com la catedral dels restaurants. ¡Ah! No és fàcil entrevistar Adrià. Com tots els genis, parla cap endins. Millás li va poder extreure, no obstant, instants lluminosos, com l'evocació, el respecte que Adrià sent pel qui va ser gran xef del Chantecler, el restaurant de l'Hotel Negresco de Cannes, Jacques Maximin, autor d'una sentència que sempre repeteix Adrià amb gran devoció: «La creativitat és no copiar». O aquell altre instant, nocturn, després que Millás hagués degustat els 41 plats del menú d'El Bulli, i quedés en situació d'admiració total, completament impressionat («Això no s'assembla a res, ¡a res!» deia, meravellat), i en aquest trànsit de digestió metafísica, molt més enllà de la gastronomia, li va preguntar com havia aconseguit que en un dels plats degustats, el de la rosa amb caldo de carxofa, l'olfacte i el gust quedessin miraculosament acoblats, encaixats, és a dir, «¡la rosa té un gust exactament com l'olor que fa!, i jo mai no havia menjat roses abans». I Adrià el mirava amb tendresa i li explicava que aquella rosa que s'havia menjat l'hi va proporcionar un virtuós cultivador de l'Equador, l'únic que ha aconseguit crear roses comestibles en tot el globus terraqüi.

Tu i jo som tres.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 70 de la secció de Televisió i Radio de l'edició impresa del dia 31 de juliol de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

¡Ah!, quin instant tan maco i transcendent el de la rosa que es va menjar Millás. En certa manera podria semblar que Adrià és un xef que ha nascut amb una rosa al cul, enorme i colossal. Però els que recordem la seva època de rentaplats a l'Hotel Playafels fa temps que sabem que la seva rosa particular va florir gràcies a una sensacional confluència de bogeria, geni, estudi i treball.