elPeriódico.cat

El 24 de juny del 1981, unes 90.000 persones van respondre a la convocatòria de La Crida a la Solidaritat i van omplir de gom a gom el Camp Nou per defensar «la llengua, la cultura i la nació catalanes», al crit de «Som una nació!» Coincidint amb el 30è aniversari d'aquella cita, El 33 estrena demà La Crida: història d'una resposta (0.10 hores), documental que rememora el naixement, auge i oblit d'un moviment social que va sorgir arran del que els seus promotors consideraven atacs contra Catalunya i la seva identitat nacional (el Manifiesto de los 2.300 i el 23-F).

La policia deté membres de La Crida que, el setembre del 1985, 'van atacar' amb avions de paper el Prat. ARXIU

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 85 de la secció de Televisió i Radio de l'edició impresa del dia 23 de juny de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Coproduït per TV-3 i Zeba Produccions, La Crida... neix arran d'un altre treball conjunt de les dues empreses: Terra Lliure, punt final (2007). «Durant les entrevistes d'aquell documental va sortir La Crida diverses vegades i em va cridar l'atenció que jo, amb gairebé 30 anys, no coneixia gairebé res d'aquell moviment -admet Sergi Guix, codirector de la nova producció-. Per això, vam investigar i descobrir un fenomen social importantíssim a Catalunya, i em va sorprendre que, amb tot el que va fer, existeixi un oblit gairebé total. Avui dia-finalitza- es recorda Terra Lliure i no La Crida, que va fer moltíssimes més accions i actes nacionalistes».

El documental resumeix en 50 minuts la trajectòria de La Crida a través del que els mitjans de comunicació van publicar i d'arxius audiovisuals. «Són moltes les gravacions casolanes de membres del moviment», apunta Guix. Però el pilar d'aquest treball són els testimonis dels protagonistes. Són 25 entrevistes en les quals, per primera vegada, parlen sobre el que va significar La Crida en la defensa de la cultura i la llengua catalana membres del moviment (Àngel Colom, Jordi Sánchez, Joan Manuel Tresserras), polítics (Heribert Barrera, Jordi Pujol) i també persones que, contra la seva voluntat, van afavorir el naixement de La Crida. Aquest és el cas del sociòleg Amando de Miguel, un dels intel·lectuals firmants del Manifest dels 2.300.

«Cap de les persones a les quals vam demanar el seu testimoni es va negar a participar -apunta Guix-.

On sí que vam tenir problemes va ser en la localització d'imatges de l'època». D'entre les gravacions que sí que apareixen en la producció Guix destaca una seqüència inèdita del 1988: un grup d'activistes es va colar directament al Palau de la Generalitat i va arriar la bandera espanyola en la vigília d'una visita oficial del Rei, amb motiu de les celebracions del Mil·lenari de Catalunya. Amb poca qualitat, però amb nitidesa, es veu com baixa pel pal la bandera espanyola que onejava al Palau. Les imatges més surrealistes, com qualifica Guix, són les que es recuperen de l'acció per catalanitzar l'aeroport del Prat (1985), en la qual es van llançar milers d'avions de paper. Un atac aeri que va desconcertar totalment la Policia Nacional.

«La capacitat de mobilització i les iniciatives de La Crida van ser tan audaces com imaginatives», afirma Guix, que es pregunta què hauria passat si La Crida a la Solidaritat hagués estat en el seu millor moment quan el Tribunal Constitucional «va tombar» l'Estatut.