elPeriódico.cat

Ferran Monegal

Amb una audiència molt notable (20% de share), TVE-1 ha estrenat la comèdia Plaza de España, una producció de Hill Valley, factoria especialitzada en programes despendolats i surrealistes, molt creatius en els camins de l'astracanada, o sigui, del disbarat escènic -en el més fèrtil sentit d'aquest gènere esqueixat, evolucionat, del concepte de sainet- i que ja coneixíem bé per anteriors treballs televisius, com ara La hora de José Mota o Muchachada Nui. El que ens plantegen en aquesta ocasió és en realitat una sitcom, amb tot just un parell o tres d'escenaris -la crisi és la crisi- i molt de ritme d'entrades i sortides de personatges que executen el gag llarg, és a dir l'esquetx, per provocar la hilaritat. Ambientada en el mes d'agost del 1936, han construït una bombolla en plena guerra civil, un poble aïllat i fora de context anomenat Peñaseca, on els escassos habitants okupen la casa del marquès just en el moment en què arriba un destacament de militars del recentment sublevat Franco. El paper del tinent (Gorka Otxoa), el del coronel (Enrique Villán) i el del fals marquès (Javivi) són les tres columnes sobre les quals descansa la trama d'aquesta despendolada situació. Interpreten eficaçment el seu esbojarrat i humorístic rol. I conformen un clima que podria semblar hereu, o deutor, dels mons delirants que tan bé va saber construir Berlanga. Discrepo d'aquesta assimilació. Berlanga sempre incrustava en els seus sarcàstics treballs pinzellades de mala llet, lúcides en la seva acidesa, que hi afegien el verí necessari perquè l'espuma no quedés en simple vol-au-vent superficial i volàtil.

'Plaza de España', TVE-1.

El tinent i el marquès ('Plaza de España', TVE-1).

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 62 de la secció de Televisió i Radio de l'edició impresa del dia 27 de juliol de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Aquí, en aquesta circense bombolla d'okupes enclavats en plena guerra civil, hi ha molt de sifó. Els redimeixen aquells cops de bàrbar surrealisme que intercalen, dislocats, jocosos, que tenen com a màxima expressió les converses telefòniques del tinent amb la seva mare, magníficament interpretada per Soledad Mallol. O sigui: «¿Què tal la guerra, fill? ¡Anem guanyant mare! Molt bé, fillet, però no afusellis a ningú del poble que quedarem fatal i ens deixaran com un drap brut. Quins uns, ells. ¡No perdonen res!». ¡Ah! Un claríssim homenatge a Gila i als seus diàlegs amb el telèfon («¿És la guerra? ¿Hi és l'enemic? Que s'hi posi»). Aquest personatge de Soledad Mallol no haurien de desaprofitar-lo. Estranyament, en el segon capítol emès, ens l'han escatimat. Error que espero que solucionin.