elPeriódico.cat

-En la 13a temporada de Cuéntame... el veurem a la cua de l'atur, i la seva dona tindrà feina abans...

Imanol Arias, com a Antonio Alcántara, en el rodatge de 'Cuéntame... (13)'. GETRES

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 61 de la secció de Televisió i Radio de l'edició impresa del dia 27 de juliol de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

-És que Antonio Alcántara està a zero en aquesta temporada que hem començat a gravar. El primer que et pregunten a l'Inem és per què no estàs en la feina anterior i Antonio no té respostes. No està fort i no ho fa bé per trobar feina. Segueix utilitzant mètodes que no funcionen: la targetada, l'amic, la trucada... Per això triga, però quan en troba es pregunta per què no se li ha acudit abans. Es converteix en venedor a comissió d'una cosa especial...

-¿Quines diferències hi ha entre la crisi econòmica actual i la del 1979?

-Aquella era una crisi de curt abast, però hi havia una sensació d'angoixa terrible. La desinformació era igual que la d'ara, amb ocultació de dades i amb mentides que se solucionaria en un any. A la gent no li explicaven que quan no es pugui pagar el deute, no vindran a detenir a ningú, sinó que vindran a arruïnar el nostre país.

-Si fos productor o guionista de Cuéntame..., ¿on situaria el final de la sèrie: en el 23-F, en el triomf electoral de Felipe González o en l'arribada al poder de Mariano Rajoy?

-En Rajoy, no. Jo no explicaria el

23-F dins de Cuéntame..., perquè ja

està molt explicat: m'ho saltaria i acabaria després del cop amb l'arribada de Felipe. Però jo ja ho hauria tallat en la Constitució, i també vaig pensar a acabar amb la mort de Franco…

-¿Per què se saltaria el 23-F? ¿No seria curiós veure com viuen els Alcántara el motí de Tejero?

-Si és que està tot explicat. En canvi, el cas de Carrero no ho estava. Als Alcántara els passaria amb el 23-F el mateix que a tots els espanyols: que no entendrien res, llevat de Toni. Una part de la gent va passar por, mentre que l'altra estava impressionada esperant que tot es calmés.

-No, per Ricardo Gómez. És la persona per qui tinc més debilitat perquè em cau molt bé, tot i que té un caràcter que em posa nerviosíssim. És un noi que des dels 6 anys està tutelat, estudia en un col·legi anglès i després estudia aquí mentre treballa. Aquest pobre, del que va passar, no en té ni punyetera idea, però el que passa ara comença a ensumar-s'ho. Per explicar-li coses del que viurà me l'emporto a Zahara de los Atunes i el tinc allà dos dies amb la seva nòvia. També sento debilitat per Pablo Rivero: ell m'adora perquè li recordo el seu pare.

-¿Què opina de l'escàndol de la SGAE? ¿Està d'acord amb Almodóvar en el tema de la refundació?

-Crec que es pot refundar o fer les coses d'una altra manera. La propietat intel·lectual sempre ha sigut a Europa molt governamental, a diferència d'EUA. No tinc clar que hagi de ser una empresa dependent d'un organisme de l'Estat. S'hauria de privatitzar aquesta gestió.

-¿Què li sembla el comportament de Teddy Bautista?

-Jo no sóc de la SGAE. Per l'experiència que tinc, sí que crec que hi ha una tendència en les societats de gestió a fer les coses com si fossin una entitat privada. Jo vaig ser president d'AISGE, la societat de gestió dels actors, i en vaig sortir sense cap problema, perquè quan va arribar el moment de cobrar vaig marxar. Ara ingressa 30 milions d'euros a l'any sense cap tipus de conflicte.

-¿Però què opina del presumpte desviament de fons?

-Quan jo presidia AISGE i necessitàvem legislació, si trobava una persona brillant que m'aconseguia les lleis no mirava si gastava 100 euros més o 100 euros menys dinant amb tal jutge o amb tal altre. Si algú aconsegueix del no res 30 milions de recaptació, jo em preocupo menys d'en què gasta diners ni amb què ho ha fet. El fet és que sense l'implicat (José Luis Rodríguez Neri) hi havia 150 milions d'euros i amb l'implicat hi ha 300 milions de recaptació. Suposem que se n'ha emportat 20, com qualsevol comissionista d'una empresa privada. El problema és que la política s'hi acaba ficant: del despatx de la SGAE han sortit els últims ministres de Cultura. És veritat que el PP tampoc es va ficar amb la SGAE i que tot això passava també amb ells.

-¿Què pensa dels del 15-M?

-Que són els meus fills. Tenen la seva edat. És un moviment que sorgeix d'una situació: si tens dues carreres, parles tres idiomes, ets una mica llest i saps estar al lloc adequat…, pots guanyar 1.000 euros al mes. Ens han arruïnat massa les expectatives. Jo no he sigut mai mileurista, ni tan sols quan vaig començar en el teatre: guanyava més de l'equivalent a 1.000 euros quan només havia de dir «Mateu-la com Déu mana, sergent». Em van sorprendre diverses coses del 15-M, entre d'altres, que la gent tornés a parlar de política al carrer. Algunes de les seves propostes són molt, molt interessants, com la forma d'explicar què és un deute. El

15-M suposa una allau d'esperança i el final d'aquesta societat tal com l'entenem.