elPeriódico.cat

--¿Quines diferències hi ha entre Tonterías las justas (Cuatro) i Otra movida, que estrena avui a Neox?
--Tonterías las justas era un zàping de luxe. No volem repetir-lo i atipar el personal. Volem evolucionar i generar els nostres continguts: crear situacions absurdes amb Raúl Gómez, ex de Caiga quien caiga, fer un experiment sociològic amb Manuel i Engracia i traslladar-los a la ciutat per veure com s'hi adapten... El nostre pla és reduir el 85% o 90% de zàping de Tonterías... al 35%. Les cadenes no solen apostar per grans pressupostos per a aquests programes, però Antena 3 ho ha fet. Volem que això sigui una altra història.

--¿I en què es notarà?
--En el decorat, per exemple. És una ciutat absurda amb edificis torts i neons que recorden els clubs de carretera. Amb un semàfor tort, una font desplaçable, uns bidons... Representa l'esperit de veure la vida de la ciutat des d'un altre punt de vista.

--Hem pogut veure un genial esquetx sobre Hispania en què a Lluís Homar gairebé se li cremen les celles...
--M'encanta aquest vídeo, perquè és la primera vegada que doblo un actor espanyol. M'ha fet molta il·lusió estrenar-me amb Homar, que té aquesta vocalització. Sóc superfan d'ell.

Florentino Fernández.

--¿Han triat deliberadament el títol d'Otra movida per marcar diferències amb l'estil de Tele 5?
--No. No tenim res de personal contra Tele 5 i Cuatro. Només és una qüestió professional. Volem desvincular-nos del que nosaltres mateixos vam fer la temporada passada.

--¿Quins són els motius del seu desacord amb Tele 5? ¿Simplement econòmics o més profunds?
--No ho sé. Crec que les aspiracions que tenia Tele 5 amb el programa no coincidien amb les nostres. Quan Mediaset va arribar a Cuatro es va notar un canvi. Nosaltres el notàvem internament, però s'havia de seguir treballant i fent el programa. No passa res, perquè cadascú té el seu estil. Però el cert és que hi ha una diferència de filosofies sobre la forma de fer entreteniment.

--Expliqui's una mica més.
--La ficció és més rendible que l'entreteniment, i ho entenc. Però una cadena ha de tenir una filosofia d'entreteniment, que és el que Neox i A-3 ens aporten. Al final, va unit a això del pressupost, perquè si vols fer aquest programa has de tenir suport econòmic. Algunes empreses ho entenen i ho fan, i d'altres, ni ho entenen ni ho fan.

--O sigui, una qüestió de diners...
--Vam demanar millorar el programa i augmentar el pressupost, però a Tele 5 li semblava que ho havien de controlar ells. Un tema burocràtic una mica complicat. Crec que els caps han de fer de caps i no remenar programes. No pots anar a demanar permís per cada cosa que fas.

--Vasile va dir que vostè es creia «el rei del mambo» per haver superat en una dècima un espai moribund com Sé lo que hicísteis...
--Aquestes declaracions contra mi van ser acollonants, em vam deixar de pedra. ¿Rei del mambo? Tinc un cartell a la taula de redacció que posa «Rei del mambo». Va ser una broma dels guionistes. Això de Paolo Vasile em posa molt trist, perquè pensava que em coneixia, però crec que no em coneix una merda.

--¿Com es treballa tenint uns nous amos amb els quals no es combrega? ¿Quina sensació es té?
--Bastant amarga. Es crea un ambient molt enrarit i fer comèdia així és molt fotut. Demanes una cosa a la productora delegada i té una cara, la pobra, que no sap si la despatxaran l'endemà.

--Aquesta esquizofrènia la deuen haver patit més professionals de Cuatro, ¿oi?
--Home, són punts de vista. Ni Vasile ho fa malament ni jo ho faig malament. Cadascú té el seu punt de vista. I que prescindeixi d'un programa com el nostre em sembla bé. Cadascú té la seva filosofia de vida i la meva no és la del senyor Vasile. Per això ens hem separat, però no passa res. És com quan coneixes una persona i no tens química.

--¿Vostè tampoc s'ha mossegat la llengua i ha dit que al seu programa no trauran «pits ni culs encara que baixi l'audiència».
--He d'aclarir que no és una al·lusió directa als continguts de Tele 5. Volia dir que no farem coses ordinàries per guanyar audiència. Recordo programes que van començar amb una filosofia i que quan es van veure sense públic van canviar i van fer altres coses. Jo no concebo això, perquè no ho sabem fer. Només sé fer això: si no funciona, me n'aniré i ho farem en un altre lloc.