El Periódico

tu i jo som tres

Dues senyores que mereixen crèdit

Dijous, 10 de novembre del 2011

No és cap originalitat el que acaben d'estrenar Ana Morgade i Silvia Abril a Cuatro (Las noticias de las 2, LNDL2). Es tracta de dues senyores darrere d'una taula executant el tan usat exercici d'intentar fer-nos riure, o potser només somriure, amb un equip de guionistes que les nodreixen d'acudits sobre notícies curioses, pintoresques, inversemblants o absurdes, amb molta intersecció de talls de vídeo -declaracions de famosos i polítics- trets de context per produir una hilaritat. Home, tractant-se de guionistes de la productora El Terrat (és a dir, de la Buenafuente's Factory), d'entrada, és una garantia. Elles també, les dues senyores, Ana i Silvia, són criatures amb moltes taules, amb molta desimboltura, ràpides, àgils, i coneixen l'art de generar empatia. L'esquetx que han muntat sobre imatges del recent cara a cara entre Rubalcaba i Rajoy -que elles han titulat cul a culSEnD ha estat dels millors que hem vist en aquest debut. També la incrustació puntual de David Fernández, transformat en Tintín, ha tingut aquell punt de despendolat gamberrisme, com quan acariciava el gosset Milú i deia: «El que hem viscut aquest i jo junts no té nom. Bé sí, es diu zoofília, però no es pot dir». És a dir, que les bases són bones, però estan al servei d'un format molt conegut, un dejà vu que els espectadors recordem des d'aquell llunyà El informal, i posteriorment amb els treballs del fantàstic Quequé, per citar només dos punts de referència nítids. Se'ls ha de desitjar sort, i sol·licitar paciència a la cadena. Sent un programa diari, s'ha de deixar que s'assenti, que es generi una complicitat amb l'audiència. Les senyores Ana i Silvia tenen un talent més que demostrat. I el que és més meritori: vénen d'una escola d'entreteniment enginyós, corrosiu si ho volen, però absolutament net. Això hauria de ser un atractiu afegit.

PREMIS ONDAS.- En el gloriós repartiment dels prestigiosos Ondas, han donat el premi al millor presentador a Jordi Évole, i a la millor presentadora a Ana Rosa Quintana. Home, quin disbarat. ¿Què ens aporta aquest desvergonyit i impertinent Évole? El que fa Ana Rosa sí que és elogiable. Té molt mèrit. El premi és un merescut reconeixement al delicat treballet que li va fer a Isabel García, la dona de Santiago del Valle, l'assassí de la nena Mari Luz. Les meves més sinceres felicitacions.

Su primer agente, Horacio Gaggioli, revela que su llegada al Barça solo se debió a "las circunstancias de la vida"