elPeriódico.cat

Ferran Monegal

Pintoresc cop escenogràfic a La noria (T-5): per il·lustrar visualment el debat sobre Francisco Camps i els vestits de la trama Gürtel, els escenògrafs del programa van sembrar el plató amb 12 maniquins, 12 vestits, 12 jaquetes davant les quals Jordi González ens deia: «Aquesta imatge és la que millor representa el tema de la setmana: un, dos, tres, quatre... ¡així fins a una dotzena de vestits com aquests són els que han provocat la caiguda de Camps!», i la càmera ens va oferir un suggerent recorregut sobre aquells 12 maniquins. ¡Ah! Aquesta coreografia indumentària sobre un fons d'armari tan pestilent ens ha semblat interessantíssima. Aquests paisatges que la tele s'esforça a construir són llicències a favor de l'espectacle visual que en un programa com La noria encaixen, i jo diria que fins i tot són oportuns. Més discutible és traslladar aquests circenses cops coreogràfics a l'àrea dels informatius. Recordo que, a mitjans d'abril del 2007, aquí mateix els vaig explicar que va sortir Matías Prats a presentar les seves Noticias (A-3 TV) amb dues grans pistoles tremebundes sobre la taula: una Glock semiautomàtica de 33 bales i una Walter de 10 projectils. El cop era per il·lustrar, per donar més dramatisme a la notícia d'aquell dia: un descerebrat havia matat a trets 33 persones a l'Institut Politècnic de Virginia. Mentre ens relatava l'esgarrifós succés, Matías no va arribar a tocar les armes que reposaven al costat de la seva mà, a sobre de la taula, però vaig advertir llavors -i segueixo advertint avui- quant trigarem a veure com obliguen un periodista, un presentador d'informatius, a escenificar, a teatralitzar la notícia que comenta per augmentar el xou, l'impacte televisiu. O sigui, agafant les pistoles i tirant alguns trets al plató, en directe, per a més excitació de les masses teleaddictes.

Jordi González, davant la curiosa escenografia indumentària (T-5).

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 62 de la secció de Televisió i Radio de l'edició impresa del dia 25 de juliol de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Això de La noria és diferent. La teatralització dels vestits de la corrupció política aquí hi encaixa. És a dir, acceptem pop com a animal de companyia. L'únic problema que tenen aquestes vistoses pirotècnies escenogràfiques és que ens quedem en la simple peça indumentària i no veiem el pestilent fons d'armari que hi ha darrere i que els mateixos vestits tapen. Com va dir Carmen Lomana, molt horroritzada, aquella mateixa nit a La noria: «Els vestits eren de Milano...¡Si almenys haguessin sigut de Brioni!». O sigui, no és la corrupció el que preocupa la pijita, sinó la falta de glamur. Així ens va.