elPeriódico.cat

Ferran Monegal

L' esforçada Adela Úcar ha registrat una bona audiència amb el seu últim exercici, 21 días de

Adela Úcar amb Ruth i les seves amigues ('21 días', Cuatro)

Adela Úcar amb Ruth i les seves amigues ('21 días', Cuatro)

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 54 de la secció de Televisió i Radio de l'edició impresa del dia 26 de juliol de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

fiesta (Cuatro). A mi m'ha semblat un exercici interessantíssim. Interessantíssim bàsicament pel desèrtic retrat que ha obtingut. Un desert, una vacuïtat de colossals dimensions, ple de criatures que es mouen contínuament, però que en realitat agonitzen. Això de «¡21 dies de feeesta!» ha resultat un meditable retrat sociològic. En realitat, l'Adela ha realitzat dos viatges en lloc d'un. Dos viatges a dos mons: el món de la gresca choni i el món de la festa vip. O sigui, com en l'Escena XII de Don Juan Tenorio: «Desde la princesa altiva a la que pesca en ruin barca». De les glamuroses festes vip d'Eivissa, des de la discoteca Space al Pachá o a l'Ushuaia Beach Club, destaquem un supervivent nat d'aquesta fauna que s'anomena Javi, un autèntic entertainer o cicerone de criatures milionàries a qui lloguen els serveis perquè els organitzi la moguda i els fluïdifiqui els dies de gresca. Zones reservades en locals exclusius, a 8.000 euros la taula per nit de farra, i el Javi, que pensa en tot, fins i tot els prepara unes delicioses galetes de marihuana perquè es vagin col·locant des del te de les 5 de la tarda. L'Adela ha quedat encantada amb aquest bestiari tan fashion. Deia, recorrent amb el Javi aquestes gàbies tan cares: «¡Aiii! Sóc en el més selecte del més selecte. ¡Em sento molt privilegiada! ¡És supercool!». Però a casa el paisatge que més ens ha interessat és quan ha viatjat per la zona del Llevant peninsular, i ha anat de gresca amb la Ruth i les seves amigues perruqueres. A saber: provisió d'aiguardent, whisky, vodka, garrafa, porrets variats, la ràdio del cotxe per fora del cotxe, perquè el personal se n'assabenti, vestides totes de zebra i lleoparda, i en l'aire aquella cançó d'Alaska y los Pegamoides, o sigui, «con pelucas y carburante las chochoni tiran p'adelante». ¡Ah! La Ruth i les seves amigues li deien a una Adela molt desorientada: «Som estil bakala i una miqueta chonis. Som garrulas. Posa't això, així, de putot putot», i l'Adela, al despuntar l'alba, desfondada, exclamava: «No puc més. Ja fa 12 hores que sóc en aquesta festa i no li he trobat la gràcia. ¡Això és aguantar per aguantar!».

Efectivament, Adela, aguantar, o resistir, com dirien els clàssics. Igual que a Eivissa, la mateixa vacuïtat, però aquí almenys aquestes chonis del Llevant són autèntiques: quan pixen, no pixen colònia lavanda.