Ferran Monegal

La suggestiva sexòloga Marian Frías segueix impartint les seves pintoresques classes a les parelletes de Sex Academy (Cuatro). L'altre dia va abordar la lliçó número quatre, sobre posturismes sexuals fins, i al crit d'«un bon orgasme crema calories, desencadena l'eufòria i dóna alegries» va ensenyar dues postures que pel que sembla són fonamentals. A saber: «el carretó i la del gosset». Home, vista l'execució, hem advertit que l'estètica no és el punt fort d'aquest número. Deu donar plaer, no ho dubto, però el paisatge humà que van dibuixar les criatures va ser maldestre i cutre, com s'adverteix a la videofoto adjunta. El que a mi m'ha interessat més d'aquesta lliçó ha estat el mobiliari que han tret com a suport. ¡Ah! Aquella espècie de butaca de corbes ondulants en declivi -o en ascens, segons com es miri- m'ha semblat un disseny interessantíssim. No la tenen a Ikea. Tampoc figura en els manuals clàssics de la cèlebre Bauhaus de Walter Gropius, en aquella fèrtil República de Weimar. Ni tan sols l'he trobat en els interessants dissenys que van realitzar Ettore Sottssas i els seus deixebles italians per al famosíssim Memphis Group. O sigui que demano respectuosament des d'aquí a la senyora Frías que ens digui on ha comprat l'ondulant i seductora butaqueta. Encara que comprenc que deu ser preocupant per a un suposat programa d'educació sexual que l'única cosa que ens interessi siguin els mobles.

El bitllet de Ferran Monegal.

Lliçó de posturismes sobre la marxa ('Sex Academy', Cuatro).

Més informació

• Tags: Tele, Ferran Monegal

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 58 de la secció de Televisió i Radio de l'edició impresa del dia 21 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

ELS GOYA .- Vista des de casa la Gala de los Premios Goya (TVE-1), des d'un punt de vista exclusivament d'espectacle televisiu ha estat justet. Eva Hache no ha estat el problema. Ben al contrari: ha resolt la seva tasca amb eficàcia i simpatia. El més grinyolant ha estat pretendre incrustar coreografies musicals sense tenir els recursos adequats. O sigui, forçadíssim. Em quedo amb el discurs de Santiago Segura, en pla gamberro, que és el seu fort, quan deia: «Estic destrossat, estic trist, estic deprimit, estic fet pols: hi ha 28 categories als Goya i no m'heu votat en cap. No guanyo per a psicòlegs. Tan sols pel fet de posar Kiko Rivera a treballar, ¡això ja té mèrit!». Aquí hem rigut. Qui no ha rigut, i s'ha enfadat, és Kiko Rivera. Ha dit, disgustat: «Segura m'utilitza sempre per fer-se el graciós, quina llàstima, ¿no?». Home, no sé què esperava Paquirrín. Treballar amb Torrente fent el friqui té el seu estigma: l'eterna conyeta.