Ferran Monegal

En el retorn de Jordi Évole (Salvados, La Sexta) hem vist que s'ha posat a parlar de diners i d'estalvis amb un interessant element, Pau A. Montserrat, un exbanquer que va confessar obertament: «Vaig deixar la banca, senzillament, perquè estudiar tant per acabar fent de triler no em va». ¡Ah!, aquest exempleat de banca no es va mossegar la llengua. Va deixar el gremi de banquers a l'altura de L'avar de Molière. I com que estaven davant del mar, en aquella hora tan extraordinària i bonica que és la posta de sol, a Évole li va agafar un rampell virtuós i va exclamar: «¡Fundem un banc, el Banco Salvados! Digui'm un eslògan que soni bé per publicitar-lo a la tele». I l'exbanquer va contestar: «Posem aquest: No li farem perdre els diners». ¡Ah! Tots dos van quedar molt reconfortats. I mentre s'extasiaven mirant el bucòlic anar i venir de les onades, i el sol començava a acostar-se a l'horitzó, Jordi Évole, ja mentalment transformat en propietari del Banco Salvados, vam veure que feia lliscar la mà suaument cap a la butxaca dels pantalons de Montserrat, i sense que aquest se n'adonés li pispava, li rampinyava, li furtava, li afanava un bitllet de 50 euros. ¡Ahh! Quina paràbola més tremenda li ha sortit a Évole. Només pensar per un instant que era banquer ¡i ja es va posar a robar immediatament!

El bitllet de Ferran Monegal.

Évole i Pau Montserrat impulsen el Banco Salvados (La Sexta).

Més informació

• Llegiu més crítiques de TV

• Tags: Tele, Ferran Monegal

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 62 de la secció de Televisió i Radio de l'edició impresa del dia 31 de gener de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

RUBALCABA, LA TÀCTICA I CARME CHACÓN -. Rubalcaba va anar ahir al programa Los desayunos de TVE, i el director del diari Público, Jesús Maraña, li va preguntar què pen­sava del delicat article sobre Carme Chacón que diumenge va publicar el diari El País. El polític va contestar: «Aquí l'important és el que penso jo d'ella, i ella de mi, i jo tinc la millor opinió d'ella». O sigui, traient ferro al tema i llançant pilotes fora. Però abans, en l'entrevista prèvia que li va fer Ana Pastor, es va produir un ­moment lluminós. Ana li va pre­guntar: «Ella ha dit que si guanya l'incorporarà al seu equip. ¿Vostè pensa fer el mateix?». I Ru­balcaba va contestar: «Això és tàctica electoral: diu que li dono un càrrec i així sembla que és integradora». ¡Ah, la tàctica! Hi ha un poema molt bonic de Mario Benedetti, titulat ­pre­cisament Tác­tica y estrategia. Comença així: «Mi táctica es mirarte, aprender como sos, quererte como sos. Mi táctica es hablarte y escucharte...». ¡Ah! Però em sembla que ni Rubalcaba ni Chacón coneixen aquest poema. Ni tenen ganes de conèixer-lo.