El Periódico

Dimarts, 12 de juny del 2012

Manuel Milián Mestre amb Jordi Évole, a Torrelodones ('Salvados').

Final de temporada de Salvados (La Sexta). Brillantíssima cloenda. Rodó, útil, incisiu i alhora esperançador, el programa que ha construït Jordi Évole. Ha volgut acabar transmetent-nos missatges d'optimisme, de confiança. Una perspectiva sòlida, possible, entusiàstica, amb la qual ens hem il·lusionat moltíssim. Fins i tot una criatura tan crítica, tan allunyada d'espumes salvadores, amb una boca petitona on no caben rodes de molí, o sigui, un element tan càustic com el nostre canari flauta Papitu, saltava d'alegria a la seva gàbia sentint tant les propostes de l'exvicepresident de la Borsa de París, Paco Álvarez, que ens marcava l'únic camí possible: canviar les actuals coordenades del lucre i la competitivitat per les de la cooperació i el bé comú. «¿Quin valor té un país amb un gran PIB si és un país regit per una dictadura? ¿Quin tipus d'èxit és el d'una empresa que guanya moltíssim si es basa en la utilització de mà d'obra infantil?», ens deia Álvarez, advertint que al costat del codi de barres dels productes s'hauria d'indicar -per exemple amb un color- la categoria moral de l'empresa que els fabrica. També disfrutava el Papitu amb les paraules, i l'exemple, de Cristóbal Colón, president de la Cooperativa La Fageda, de Santa Pau (Garrotxa), una empresa que demostra cada dia que la rendibilitat, l'ètica i la moralitat és possible que vagin unides. O amb la tasca de Joan Melé al capdavant del Triodos Bank, l'únic banc que explica on inverteixen i on no invertiran mai.

En aquest final de curs d'Évole hem disfrutat també amb un extraordinari instant de corrosió lúcida protagonitzat per Manuel Milián Mestre. Deia Milián, fent la radiografia del que avui és un partit i els seus polítics: «Han degenerat. Es mouen només per interessos. Només lluiten per la supervivència. Triomfen els oportunistes. S'imposen els mediocres. No prosperen per la meritocràcia, sinó pel cop de colze i l'amiguisme. Són l'aurea mediocritas de la classe política». ¡Ah! L'aurea mediocritas, sí senyor, un concepte divulgat sobretot pel poeta Quint Horaci Flac a la seva Oda a Licini i que avui, 2035 anys després, els polítics han pervertit, tot extirpant la bondat de la part aurífera de la qual parlava Horaci, i n'ha quedat únicament la mediocritat més nefasta i absoluta. ¡Ahh! Quina lluminosa dissecció, amic Milián, de la política actual i els seus polítics. Quin gran programa, admirat Évole, t'ha sortit.

No le asusta tener que ganarse la titularidad, pero tampoco quiere aburrirse en el banquillo