Ferran Monegal

No sé si prendre'm com una inquietant metàfora l'arrencada de la nova temporada de 21 días (Cuatro), aquest viatge que ha fet Adela Úcar a les ultratancades comunitats mennonites que hi ha disseminades per Mèxic. No sé si això que hem vist és el que ens espera, si la crisi segueix atonyinant-nos d'una manera tan insuportable. El que hem vist, concretament a la comunitat mennonita de La Batea, a l'estat de Zacatecas, fa posar els cabells de punta. Adela s'hi ha submergit durant uns dies, i només contemplant el que ensenyen als nens a l'escola, ens hem quedat esgarrifats. L'únic llibre que toquen és la Bíblia. Està prohibit aprendre idiomes -només poden comunicar-se entre ells en alemany antic-, no els ensenyen història, ni geografia, ni res en absolut, i es passen les hores de classe cantant lúgubres i tosques cançons. Adela exclamava, terroritzada: «El que més em sorprèn no és el que aprenen, sinó el que no aprenen. No els ensenyen res per por que coneguin alguna cosa que els agradi». O sigui, que aquesta gent mennonita, buscant la vida natural, han arribat a conformar una secta perillosíssima. Avorreixen el progrés. Viuen com fa 200 anys enrere. L'electricitat està prohibida. L'únic invent modern que toleren és la roda. Espanta pensar que nos-

El bitllet de Ferran Monegal.

Adela Úcar, planxant a la comunitat mennonita ('21 días').

Més informació

• Llegiu més crítiques de TV

• Tags: Tele, Ferran Monegal

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 74 de la secció de Televisió i Radio de l'edició impresa del dia 22 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

altres puguem arribar al mateix. No per ideologia, sinó per pura necessitat. Perquè no puguem pagar ni el rebut de la llum.

LA PETACA DEL MOSSÈN .- La vida a la gàbia de Guadalix (Gran Hermano, Tele 5) transcorre ara mateix en l'ensopiment més absolut. Hi va haver, fa uns dies, una certa excitació -allò que anomenen edredoning- entre l'italià Alesandro i la delicada canària Noemí. Però en vista que no hi ha grans bacanals, l'organització, i la gran Flautista d'Hamelín Merceditas, els han ficat una nova ratolineta, María, sensacional noia de Jerez que ha aconseguit almenys que el mossèn Juan Molina flipi. ¡Ahh! Això d'aquest capellà català és superlatiu. Com que està suspès a divinis, es permet llicències suggestives, com passar-se les tardes acariciant els tous de la cama de la riojana Ochoa, mentre exclama: «¡Tinc la petaca bullint!». No ens estranya que després, quan s'aixeca del sofà, l'hàgim vist circulant amb un coixí, posat precisament allà per tapar-se la zona de la bragueta. Perquè no se li noti gaire la dimensió de la seva alegria.