elPeriódico.com

Divendres passat, l'associació catalana de ràdios privades (ACR) va criticar al Parlament el doble finançament de les emissores públiques, i va sol·licitar que se suprimissin els ingressos per espots d'aquestes empreses, així com que es paralitzés la instrucció del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) per regular-la. Va ser en va: el dimecres anterior el CAC ja havia aprovat aquesta normativa que, en principi, entrarà en vigor l'1 de gener del 2011.

Ramon Font, president del CAC.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 49 de la secció de Televisió i Radio de l'edició impresa del dia 30 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Segons el projecte de la instrucció del CAC, les ràdios públiques catalanes (Catalunya Ràdio, COM i les locals) hauran de limitar la publicitat a un màxim de sis minuts per hora. També fixa que les ràdios públiques de municipis de menys de 20.000 habitants podran emetre fins a un màxim de 10 minuts d'espots comercials per hora, però el temps diari dedicat a la publicitat en aquestes locals no podrà superar els 90 minuts per dia natural.

L'ACR ha criticat aquest projecte al considerar que dóna uns marges publicitaris a les emissores públiques que «fan inviable l'actual sistema radiofònic català». Per la seva part, el CAC especifica en la instrucció que «el legislador català ha optat per a les empreses de comunicació públiques pel doble sistema de finançament», amb la presència de fons públics i ingressos procedents de la publicitat. Davant aquesta realitat legislativa, el CAC es limita a assenyalar els temps màxims de publicitat i el tipus de continguts que s'adeqüen a la missió de servei públic. No obstant, i segons una disposició addicional, la instrucció es revisarà als dos anys d'haver entrat en vigor, «donada la seva naturalesa, l'impacte i la dimensió del sector audiovisual al qual es dirigeix»,

Després de l'aprovació per part del CAC –òrgan que presideix Ramon Font–, la instrucció està pendent del dictamen de la comissió jurídica assessora de la Generalitat i de l'Institut Català de les Dones. El marge de sis mesos fins a l'entrada en vigor de la instrucció s'aplica perquè les empreses públiques puguin finalitzar els contractes publicitaris ja compromesos.