Com ja és habitual,
Buenafuente va tancar temporada amb la presència de la seva mare, Teresa Moreno, al plató. L'hi sol portar cada any perquè li faci la crítica, però la senyora Moreno és dama prudent, a més de bona mare, i l'únic que va dir
–quan el seu fill li va preguntar si veia el programa assíduament– va ser: «Cada dia no». ¡Ah! Ben mirat, i venint de la seva mare, és una crítica tremenda. La gran novetat d'aquest final de temporada ha estat que també s'hi ha presentat Carmen Tomás, la mare de Berto. Notable senyora. Guerrera en extrem, va aparèixer portant una crossa. La brandava com Uma Thurman l'espasa a Kill Bill 2. Va fer gala d'un sarcasme molt saborós. Quan el cap Andreu li va advertir: «El seu fill està una mica alterat del cap. Fa coses rares», ella, sense tallar-se gens ni mica, va contestar: «Ho ha notat ¿oi? Ja ho feia de petit, sí, però ara de dos anys i mig o tres ençà que està molt pitjor. Des que és aquí». ¡Ahhh! Encantat va quedar Buenafuente amb la ironia d'aquesta senyora. Tant és així que li va demanar que tornés la temporada vinent: «Encara que el seu fill no hi sigui, vingui vostè, vingui», li deia, il·lusionat. I Berto, en un racó, va exclamar contemporitzant resignat: «Molaria que m'acomiadessis a mi, però que vingués la meva mare». ¡Ah! Que el Berto vagi amb compte. S'han donat casos a la tele de mares portentoses que només d'aparèixer en un plató han acabat amb la carrera dels seus fills. Recordem l'apassionant progressió d'aquella dama andalusa, Encarni Manfredi, que un dia va anar, de casualitat, de paquet, de farcit, al plató de la ratomàquia perquè la seva filla Patricia era ratolineta a Gran hermano, i va tenir un èxit extraordinari. Encarni va triomfar bàrbarament i fins i tot va arribar a ser contractada com a vamp de l'Hotel Glam, mentre que Patricia, subsumida, va acabar els seus pocs dies de tele completament ignorada.
COOPERANTS.– També Xavier Bosch ha finalitzat la seva temporada a Àgora (TV-3). Ho ha fet amb una pinzellada que li agraeixo: «M'ha quedat una entrevista per fer. Em sap greu no haver pogut entrevistar Albert Vilalta i Roque Pascual. Són els cooperants que segueixen segrestats a l'Àfrica, continent en què s'ha jugat el Mundial». ¡Ahh! Finezza i sensibilitat. Efectivament, fa vuit mesos que estan segrestats. I oblidats. El soroll de les vuvuzueles desplaça el seu cas.