Aquesta excitació planetària que ha suscitat el pintoresc pop alemany Paul ha estat metabolitzada pel programa Resistiré ¿vale? (T-5), i el producte resultant ha consistit en un altre pop, de nom Policarpio, una pobra bèstia que tenien subsumida en una palangana, i que la presentadora Tania Llasera, en un moment donat, va col·locar sobre el frontis de Yola Berrocal. ¡Ah! El cop que van aconseguir va ser cutre a més no poder. A la teta dreta de Yola hi havien pintat la bandera d'Espanya, a l'esquerra, la d'Holanda, i el sofert Policarpio havia d'anar grimpant pel canaló i decidir-se per una de les dues esferes siliconades, mentre la senyora Berrocal anava cridant com una descosida: «Per Espanya, ¡ho faig per Espanya!». Els xafarders que l'envoltaven van aprofitar per anar estirant les potes de l'octòpode, perquè anés avançant, i també vam veure ditets furtius ocasionals que furgaven a l'interior de l'escàs sostenidor de la recautxutada. De manera que el cigronaire moment aconseguit, més que un cop televisiu va ser un peep show de barriada marginal. Aquí l'únic realment admirable va ser el paper de Policarpio. Per més que li estiraven les potes, el pop es va negar a avançar. Es va abstreure, es va subsumir en una postura de quietisme existencial, i no hi va haver forma que col·laborés, ni que grimpés cap a cap dels dos globus de la vamp. ¡Ah! Quin gran pop aquest Policarpio. Que sensat. Ens temem, no obstant, que aquella nit, a l'acabar-se el programa, en aquell plató s'acabés sopant pop á feira, els molt bàrbars.
JUAN LUIS GALIARDO .– Sensacional moment a El hormiguero aquesta setmana (Cuatro). Pablo Motos va convidar Juan Luis Galiardo, i tot just després de penetrar al plató, l'actor va advertir: «Estic molt content perquè ara mateix, abans d'entrar, he fet una deposició. La tercera del dia. ¡És un miracle!». O sigui que Galiardo, just abans de submergir-se en el programa, va passar pel bany i va evacuar. ¡Ah! És lluminós aquest gest fisiològic de Galiardo. Normalment, el que veiem en molts programes de les cadenes privades són criatures que confonen el plató amb el vàter. En lloc de presentar-se nets i evacuats amb anterioritat, ho fan al revés: van restrets tot el dia i esperen a estar asseguts davant de les càmeres per evacuar allà mateix, davant de tot Espanya. És curiós: com més copiosa és la deposició, més alta és la soldada.