elPeriódico.cat

El portal Wikileaks, fundat per Julian Assange, ha penjat aquest dijous a internet The Spyfiles, 287 arxius sobre empreses d'espionatge, que, segons l'informàtic australià, en alguns casos venen tecnologia a règims opressors. En una roda de premsa a Londres, en què van participar investigadors i experts informàtics de diversos països, Assange va explicar que l'objectiu de publicar aquests documents era "llançar un atac a la indústria de l'espionatge", les activitats de les quals exemptes d'escrutini "afecten no només individus, sinó països sencers".

Entre la llista de 160 companyies de 25 països que ofereixen productes que es poden utilitzar per espiar la població hi figura l'espanyola Agnitio, que es dedica a "la manipulació i intercepció de telèfons mòbils", segons la periodista italiana Stefania Maurizi, un dels experts presents. També es va citar la francesa Amesys, a la qual es va acusar d'haver venut al règim del president libi Muammar al-Gaddafi tecnologia per interceptar la xarxa d'internet dels ciutadans libis.

Jean-Marc Manach, del portal francès Owni, va investigar en profunditat Amesys i denuncia que l'empresa va vendre al dictador libi entre el 2006 i el 2009 "un sistema d'intercepció massiu que no hauria pogut vendre a França" i que Gaddafi hauria pogut utilitzar per espiar l'oposició política. Durant la conferència, a la sala d'actes de la City University de Londres, Manach va mostrar el manual d'instruccions publicat el 2009 per Amesys del sistema Eagle Glint, i en una de les pàgines codificades es van poder veure, al ser descodificats, els correus electrònics d'opositors libis, com Atia Lawgali, actual ministre de Cultura del Consell de Transició (CNT).

Igual que van fer els seus col·legues, Manach va denunciar que aquestes empreses que es dediquen "a l'espionatge massiu" puguin "operar amb impunitat" per "la falta de regulació" i acords internacionals per a aquest sector. Assange, que va dir que havia estat víctima d'aquest tipus d'espionatge per part de governs i estats, va opinar que, encara que la legislació és necessària, "no és així com es guanyarà aquesta guerra". "S'ha de construir un sistema gratuït per als usuaris per tal de contrarestar aquestes activitats d'espionatge", va declarar, i va anunciar que aquest és el projecte en què treballa actualment Wikileaks.

Atac en massa

Assange, que va explicar que havia unit forces amb les organitzacions representades per llançar "un atac en massa" contra aquesta indústria en alça, va dir que tothom pot ser víctima dels espies, ja que aquestes empreses ofereixen tecnologia per a productes com Google. "Tothom que tingui un iPhone, una Blackberry o un correu de gmail està venut", va advertir l'australià.

Pratap Chaterjee, del Bureau de periodisme d'investigació basat en la City University, va dir que avui dia es comercialitzen mecanismes que permeten vigilar qualsevol mòbil per control remot, fins i tot traient una foto de la persona en qüestió amb la càmera del mateix telèfon.

Situació de Wikileaks

També hi van ser presents Gavin MacFadyen, del Centre de periodisme d'investigació britànic, l'expert nord-americà en seguretat Jacob Appelbaum, Eric King, de l'organització Privacy International, i la periodista italiana Stefania Maurizi, que va investigar els documents per a la revista L'Espresso. Amb la publicació d'aquests arxius, que continuarà els pròxims dies, Wikileaks torna a l'activitat després d'anunciar el 24 d'octubre que abandonava les seves operacions per falta de fons. Assange, que no va donar detalls sobre la situació econòmica de la seva empresa, sabrà dilluns si s'ha admès el seu recurs davant la Cort Suprema del Regne Unit contra la seva extradició a Suècia, país que el reclama per presumptes delictes d'agressió sexual.