«No puc anar-me'n, tot el que tinc està al meu voltant i ¡mira quantes mantes per tapar-me! Estic millor aquí». Aquesta va ser la resposta de Pedro, un sense sostre romanès de 52 anys, quan els serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona van intentar emportar-se'l dimecres a la nit a un dels albergs de l'operació Fred. La pluja no cessava i les temperatures cada vegada eren més baixes i, no obstant, els homeless continuaven al carrer amb les seves escasses pertinences i demanant, segons Pedro, «alguns diners per beure una cervesa i entrar en calor».

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 5 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 03 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

El romanès va preferir quedar-se al carrer esperant els seus quatre euros diaris d'almoina que ocupar una plaça a la casa d'acollida, tot i que una de les voluntàries va intentar convèncer-lo que el millor que podia fer era marxar amb ells advertint-lo que a la nit nevaria. Però Pedro ho tenia molt clar: «¿Per a què he de dormir dues nits resguardat si després tornaré a estar al carrer? Millor no acostumar-me a la bona vida. A més he de protegir totes les meves coses».

Constantment assenyalava les mantes i empunyava una bossa plena de mitjons deixant entendre que no li feia falta res més i, acte seguit, mostrava les cicatrius i els dits amputats, ferides causades en baralles amb altres indigents per defensar les seves poques pertinences. Pedro va arribar a Barcelona buscant un futur millor que no ha trobat. Fa tres anys que dorm als carrers del Born. Com ell, molts d'altres en les seves mateixes condicions van rebutjar l'oferta dels serveis socials.

De 209 actuacions previstes en l'operació Fred per resguardar els sense sostre de Barcelona, només la meitat, 103, van accedir a acollir-se a l'oferta. La caiguda en picat de les temperatures va activar el protocol municipal de protecció d'indigents, però les expectatives del pla van ser molt més altes que els resultats finals. Es van afegir 150 llits als centres d'acollida nocturna fins a sumar un total de 1.450 places. La tinenta d'alcalde Maite Fandos havia recordat dimecres a primera hora de la tarda que si aquests llits addicionals eren insuficients, l'ajuntament disposa d'un conveni amb diferents pensions i hotels de la ciutat per cobrir les necessitats. No va fer falta.

Mateo, de 49 anys, també romanès, va ser un dels sense sostre que van accedir a abandonar el carrer i van pujar al furgó de la Creu Roja. Mateo sí que va ser fàcil de convèncer. Només fa un any que va abandonar Romania. Des d'aleshores demana almoina a Barcelona. Només disposa d'un sac de dormir, per aquest motiu convèncer-lo d'anar a l'alberg va ser més senzill. Mateo es mostrava confiat amb els voluntaris de la Creu Roja, a la vegada que agraït. No parava de repetir: «Almenys aquesta nit dormiré calentet».

En canvi, Guzmán, senegalès, no va ser tan receptiu amb els agents de l'operació Fred. Estava tens, en alguna ocasió fins i tot violent. Desconfiava dels educadors socials. Temia que els voluntaris en realitat tinguessin alguna cosa a veure amb la policia. Encara que no va ser fàcil ni ràpid, finalment el van acabar convencent perquè se n'anés amb ells.

Una de les educadores socials va aclarir que la reacció de Guzmán era completament normal. «Com que ningú els tracta bé, tenen por de venir amb nosaltres i que els fem mal. Ja no confien en ningú», va informar. La voluntària, dotada d'una exquisida paciència amb les persones a qui havia d'ajudar i d'una no menys notòria habilitat per capejar els moments de tensió, va considerar que la notícia no era que alguns sense sostre dormissin una nit resguardats de les gèlides temperatures, sinó l'alarmant quantitat de persones que viuen en condicions infrahumanes als carrers de Barcelona, faci fred o faci calor.