Els excessos policials registrats durant la repressió de la manifestació d'estudiants d'un institut de secundària han posat de manifest que les autoritats espanyoles no tenen una estratègia policial per fer front a un any que es preveu com el més conflictiu socialment de les últimes dècades.

Manifestació a Madrid, en suport dels estudiants valencians. JOSÉ LUIS ROCA

Manifestació a Madrid, en suport dels estudiants valencians. JOSÉ LUIS ROCA

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 4 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 22 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Ara per ara, els responsables tant del ministeri com de la conselleria d'Interior de la Generalitat no han dissenyat cap pla que permeti fer front a aquest descontentament social sense haver de recórrer a la repressió policial. És a dir, l'únic que hi ha sobre la taula de Jorge Fernández Díaz i de Felip Puig són les porres. Res de protocols de mediació per evitar que les manifestacions degenerin, ni ponts amb les entitats socials que puguin evitar que les protestes legítimes acabin infiltrades per violents.

Fonts del ministeri van assenyalar que no hi ha una estratègia preparada globalment, sinó que s'aniran desenvolupant els operatius d'ordre públic que facin falta per «no permetre que el carrer l'ocupin els violents». Aquestes fonts, conscients del rebuig que ha provocat el que ha passat a València, van explicar que «aquestes situacions han de gestionar-se amb intel·ligència i amb mà esquerra».

«FENOMEN IMPREVISIBLE» / Mentrestant, fonts de la Conselleria d'Interior es van defensar assegurant que «és impossible dissenyar una estratègia global perquè les expressions de descontentament són molt variades i imprevisibles». «S'ha d'escoltar la societat, actuar amb proporcionalitat i muntar dispositius adequats a cada cas», van afegir aquestes fonts.

No obstant, vist el que s'ha vist a València, així com a la plaça de Catalunya o el Parlament, sembla evident que l'actual model no funciona. Així ho veuen els sindicats policials, pels quals hi ha una greu absència de directrius sobre com fer front a aquest descontentament. En un comunicat, el Sindicat Unificat de Policia va exigir «fixar protocols d'actuació adequats a aquestes situacions, que no existeixen». El sindicat va exigir també que el ministeri doni «instruccions clares als delegats del Govern, caps superiors i caps de UIP [antiavalots] sobre com s'ha d'actuar en uns conflictes que sens dubte es repetiran en un futur immediat».

Toni Castejón, portaveu del Sindicat de Mossos d'Esquadra, lamenta que no hi hagi «cap estratègia de mediació» i que «tot es deixi a dispositius policials en els qual, per a més inri, qui acaba prenent la decisió de carregar és un polític, és a dir, una persona que no té coneixements policials».

No obstant, segons l'opinió de Castejón, potser «ja és tard, ja que la crispació en el conjunt de la societat està disparada, inclosos els mateixos policies».