El Periódico

El Papa insta l'Església a "no parlar tant de l'avortament i el matrimoni homosexual"

Francesc aposta per una "teologia profunda de la dona" i per acompanyar més que condemnar

EUROPA PRESS / Roma

Dijous, 19 de setembre del 2013 - 17:41 CEST

El Papa saluda els fidels a l'església de San Agostino a Roma, el  28 d'agost.

El papa Francesc considera que l'Església té el desafiament de reflexionar sobre el "lloc específic" de la dona a l'Església de forma que també estigui "allà on s'exercita l'autoritat en els diferents àmbits de l'Església". I al mateix temps convida l'Església a no parlar tant de l'avortament, el matrimoni homosexual o l'ús d'anticonceptius.

Així ho indica en una entrevista publicada aquest dijous per setze revistes de cultura de la Companyia de Jesús i realitzada pel director de La Civiltà Cattolica, el jesuïta italià Antonio Spadaro, que recull un diàleg de més de sis hores que desenvoluparà al llarg de tres sessions els dies 19, 23 i 29 d'agost. A Espanya, la revista 'Razón y Fe' és l'encarregada de publicar-la.

Així, preguntat pel paper de la dona a l'Església, el papa Francesc aposta per treballar més fins a elaborar "una teologia profunda de la dona" i perquè "el geni femení estigui als llocs on es prenen les decisions importants". Així, subratlla que "no s'ha de confondre la funció amb la dignitat" ja que Maria, una dona, és "més important que els bisbes". En aquest sentit, afegeix que és necessari "ampliar els espais per a una presència femenina més incisiva a l'Església", critica els discursos que "sovint s'inspiren en una ideologia masclista" i diu témer "la solució del masclisme amb faldilles, perquè la dona té una estructura diferent de l'home".

Curar les persones

Per un altre costat, el Papa també declara que és necessari que l'Església acompanyi les persones amb misericòrdia independentment de la seva condició. "No podem seguir insistint només en qüestions referents a l'avortament, el matrimoni homosexual o l'ús d'anticonceptius. És impossible. Jo he parlat molt d'aquestes qüestions i he rebut retrets per això. Però si es parla d'aquestes coses s'ha de fer en un context. D'altra banda ja coneixem l'opinió de l'Església i jo sóc fill de l'Església, però no és necessari estar parlant sempre d'aquestes coses", apunta.

A més, apunta que "urgeix" que els sacerdots "curin" amb la seva predicació "tot tipus de ferida i qualsevol malaltia" en lloc de deixar-se embolicar en petites coses, en petits preceptes. Així, recorda que a Buenos Aires rebia cartes de persones homosexuals, "verdaders ferits socials" que li deien que "senten que l'Església sempre els ha condemnat" quan, segons explica Francesc, "l'Església no vol fer això".

"Una vegada una persona, per provocar-me, em va preguntar si jo aprovava l'homosexualitat. Jo llavors li vaig respondre amb una altra pregunta: 'Digue'm, Déu, quan mira a una persona homosexual, ¿Aprova la seva existència amb afecte o la rebutja i la condemna?'. S'ha de tenir sempre en compte la persona. És el nostre haver d'acompanyar-les a partir de la seva condició", remarca, alhora que afegeix que el confessionari "no és una sala de tortura".

"Un nou equilibri"

En qualsevol cas, el Pontífex defensa que la religió té dret d'expressar les seves pròpies opinions al servei de les persones, però que, com Déu en la creació ha fet lliures els homes, "no és possible una ingerència espiritual en la vida personal". Davant aquesta situació, Francesc veu necessari que l'anunci missioner es concentri en "el que és essencial", que sigui més senzill, profund i "irradiant" per trobar "un nou equilibri" ja que "d'una altra manera l'edifici moral de l'Església corre perill de caure com un castell de cartes, de perdre la frescor i el perfum de l'Evangeli".

Per això, considera que les reformes organitzatives i estructurals són "secundàries", és a dir, que han d'arribar després de la reforma de "les actituds" perquè, al seu parer, "el poble de Déu necessita pastors i no funcionaris clergues de despatx".

Pel que fa a la seva manera de governar, el Papa assegura que utilitza el discerniment per prendre decisions, fins i tot aquelles que afecten la seva vida més quotidiana, com usar un cotxe modest. "Són molts, per posar un exemple, els que creuen que els canvis i les reformes poden arribar en un temps breu. Jo sóc de l'opinió que es necessita temps per posar les bases d'un canvi verdader i eficaç", apunta.

A més, en aquest discerniment, creu que ajuda el diàleg i les consultes, per exemple, en els consistoris i els sínodes que, segons el seu parer, fa falta que tinguin una forma "menys rígida" per poder realitzar consultes "reals, no formals". Concretament, es refereix al comitè de vuit cardenals que l'assessoraran en el govern de l'Església i revela que la seva creació no va ser només fruit de la seva decisió sinó dels cardenals.

No ser autoritari

No obstant, Francesc admet que no sempre ha estat així i que ha après dels seus errors. Així, recorda que quan era superior a la Companyia de Jesús a Buenos Aires als 36 anys prenia les seves decisions de manera "brusca i personalista". Llavors, segons explica, la seva forma "autoritària i ràpida" de prendre decisions el van portar a tenir problemes seriosos i a ser acusat d'ultraconservador quan, en realitat, "mai" ha estat "de dretes".

Concretament, sobre els dicasteris romans, remarca que estan al servei del Papa i dels bisbes i que han d'ajudar les Esglésies particulars. No obstant, adverteix que, en alguns casos, "quan no són ben entesos, corren perill de convertir-se en organismes de censura". De fet, apunta que "impressiona veure les denúncies de falta d'ortodòxia que arriben a Roma".

En l'entrevista, Francesc es confessa un apassionat de Dostoievski, Hölderlin, Caravaggio i Mozart, es defineix com un "indisciplinat nat" i revela que a vegades s'adorm durant l'oració de tarda, la seva preferida. El Papa també aborda el tema del Concili Vaticà II per concretar que hi ha línies de "continuïtat i de discontinuïtat" però que "la dinàmica de lectura de l'Evangeli actualitzada per avui, pròpia del Concili, és absolutament irreversible".

El filial regresa a la División de Plata dos años después de perder la categoría