Han canviat el Marlboro per la picadura, s'aferren al carnet de soci del Barça com el seu bé més preat i estan atents a les últimes novetats tecnològiques, fins al punt de vendre, si fa falta, el seu Iphone gairebé nou per finançar-se el següent model. Hi ha coses a les quals molts no renuncien per molta crisi que hi hagi. Encara que els pressupostos de gairebé totes les llars s'han ajustat a les actuals estretors econòmiques, moltes famílies mantenen despeses que encara que altres puguin considerar accessòries, elles valoren com del tot imprescindibles, irrenunciables. Els capritxos i les marques blanques han après a conviure.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 30 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 03 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

PDF

.PDF

La crisi ha fet més austers els consumidors i els ha ajudat a comprendre que algunes de les despeses que ara s'han retallat eren clarament supèrflues. Aquestes són, en la majoria dels casos, les que primer han abandonat els pressupostos familiars. ¿Exemples? Els reproductors de DVD, les assecadores de roba, la línia de telèfon fix...

Tot i així és difícil trobar unanimitat. «Hi ha persones, en particular senyores, que no deixaran mai de tenyir-se els cabells en una perruqueria, en lloc de fer-ho a casa. Per a elles, això és una prioritat, els dóna seguretat», explica Maria Lluïsa Solé, professora de la facultat d'Empresa i Economia de la Universitat de Barcelona (UB) i especialista en consum. I encara que «ara les compres són més racionals que abans de la crisi, és evident que cada persona manté les seves pròpies motivacions», afegeix Solé.

«Hem renunciat principalment als productes i serveis que cobrien les denominades motivacions secundàries, és a dir, les culturals i les socials», indica la professora de la UB. Així, han caigut de la llista de despeses familiars la quota del gimnàs, la subscripció a les televisions per cable i satèl·lit i els llibres, els discos i les revistes. Entre altres raons, perquè tot això es pot substituir per béns o serveis de característiques similars i, el que és més important, gratuïts.

BRICOLATGE I COSTURA / En alguns casos, s'ha tornat a pràctiques que els anys de bonança havien deixat en desús: el bricolatge, la costura i les petites reparacions domèstiques. També s'imposen els cafès i els aperitius als grans sopars, amb copa inclosa. I, pel que fa als nens, s'han deixat per a una millor ocasió activitats extraescolars i vacances en cases de colònies.

En el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al mes de desembre passat, el 69,9% dels espanyols confessaven que estan intentant estalviar diners a base de retallar en activitats d'oci. El 66,1% ho fa reduint o suprimint les sortides de vacances, i el 64,2%, rebaixant la despesa en peces de vestir i en calçat. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) aporta les dades que corroboren la tendència: entre el 2006 i el 2010, els ciutadans van retallar en un 5,7% els diners destinats a hotels, cafès i restaurants, i un 5,2% els diners invertits en mobiliari i equipament de la vivenda, segons les dades de l'enquesta de pressupostos familiars que elabora aquest organisme públic. El pressupost per a activitats d'oci va caure un 3,7%, un percentatge lleugerament superior a la reducció global de les despeses familiars, que en aquests quatre anys es van contraure en un 3,1%.

PRODUCTES BÀSICS / Les motivacions primàries, les que concerneixen les necessitats físiques i psicològiques, s'han adaptat als nous temps. Ningú (excepte casos extrems) ha deixat de comprar aliments per la crisi, però sí que en compra de més barats. El pressupost destinat al cistell de consum s'ha comprimit, segons la mateixa enquesta de l'INE, dels 4.543 euros del 2007 als 4.278 el 2010. En gran part, per l'esclat de les marques blanques.

La crisi ens ha convertit en «consumidors híbrids», afirma Josep Francesc Valls, professor de màrqueting a Esade. Per exemple en alimentació: «Mentre en alguns productes, com les galetes, s'han imposat clarament les marques blanques, en altres, com els iogurts, seguim optant per primeres marques», segons detalla Valls. La dada il·lustrativa la té, en aquest cas, la consultora Pricewaterhouse Coopers (PwC), que ha detectat que «un 40% de les classes mitjanes i altes consumeixen llet barata, i, en canvi, gairebé un 60% dels consumidors amb rendes baixes compren el xampú amb un preu superior a la mitjana del mercat», segons un estudi elaborat el febrer del 2011.

HÀBITS PER A TOTA LA VIDA / En el quart any de la crisi econòmica, els hàbits de consum s'han modificat fins al punt que, un cop passada la recessió, ja no tornaran a ser els d'abans, afirmen els experts. Les enquestes que estan fent les empreses que venen béns de consum indiquen que mantindrem molts dels hàbits que estem adquirint ara i que només estarem disposats a tornar a pagar preus més elevats per alguns aliments frescos (com per exemple diversos tipus de carns i fruites i verdures) i per alguns d'aquells productes d'oci als quals ara hem hagut de renunciar i l'alternativa als quals no és de la mateixa qualitat o no surt gratis.