elPeriódico.cat

La Colònia Güell també està en peu de guerra i això es nota a simple vista, a les pancartes penjades per tot arreu, en finestres i balcons, algunes a peu de carrer, de manera que el que hi va s'adona per força de dues coses: que hi ha un consultori i que el volen tancar. Hi ha una protesta, en efecte, i està centrada en el mateix consultori, ocupat des de dijous passat per les persones grans del lloc, la majoria octogenaris que lliuren l'última batalla: és el consultori de la Colònia, diuen, i té 100 anys, diuen, i és de les poques coses que tenim, diuen, i per això lluitem fins al final. ¿Deixar que el tanquin? Ni parlar-ne.

En peu de guerra 8 Veïns de la Colònia Güell a la sala d'espera del consultori ocupat, ahir a la tarda. FRANCESC CASALS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 30 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 06 de juliol de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Dijous: aquest dia, per ordre de la Generalitat, el petit dispensari, la doctora responsable i la infermera assistent havien de deixar de prestar servei. Es diu que la doctora va plorar; cada dia havia obert el consultori durant tres hores i amb aquest gest havia garantit l'atenció bàsica dels veïns. La majoria els coneixia pel nom, el cognom i la seva malaltia particular. Molts d'ells eren persones grans i molts vivien sols, gairebé tots eren antics treballadors de la fàbrica tèxtil i a tots sense excepció els semblava normal que vivint on vivien, en aquest nucli que, urbanísticament parlant, ni és Sant Boi de Llobregat ni és Santa Coloma de Cervelló, aïllats en certa manera, tinguessin això, un consultori, un metge i una infermera. Però resulta que ara els el volien prendre.

Veïns solidaris

«El problema és aquest: que a la Colònia hi ha molta gent que és molt gran. Jo no sóc un exemple, jo tinc 67 anys, però aquí hi ha moltes persones que en tenen entre 75 i 85, gent amb problemes de mobilitat, gent que camina amb bastó, algun amb cadira de rodes, gent que amb freqüència necessita atenció mèdica. Imagini's què significa per a ells que els prenguin això». Maria Dolors Ramiro no està, en efecte, entre els més vells de la colònia, però dos càncers, un de mama i un altre de còlon, ja superats, han deixat empremta en la seva salut. I pateix atròfia muscular. «Pensi a més a més que hi ha moltes dones viudes, tot i que, una altra vegada, tampoc és el meu cas. Però moltes d'aquestes persones, si han de sortir de la colònia per anar al metge, el que han de fer és trucar als seus fills, o pagar-li a algú... Jo puc entendre que facin retallades, però que no ho posin tot en el mateix paquet».

Els veïns han ocupat el consultori. Entenen que la ubicació de la colònia, el perfil dels veïns i un altre detall, la falta de transport públic

-«l'autobús passa cada hora»-, haurien de fer pensar els responsables de la Generalitat. El mateix dijous s'hi van instal·lar, i des d'aleshores fan torns per custodiar el lloc. La sala d'espera s'ha omplert de cadires i sempre hi ha una vintena de persones que hi passen l'estona. D'una cafeteria pròxima els porten cafè als matins. Una brigada de metges del barri hi va anar ahir a fer controls de salut. La farmàcia dóna medicines. No hi ha ningú que no se solidaritzi amb la causa. I les negociacions estan en marxa.

«Ahir [per dilluns] vam tenir una reunió -explica Patrícia Petit, portaveu de l'associació de veïns-. Érem tres de l'associació de veïns, dos de l'associació de gent gran i representants de l'ajuntament, de CatSalut i de l'Institut Català de la Salut. Va ser una reunió tensa. La proposta d'ells és que el consultori obri un dia a la setmana, ens ofereixen un metge al telèfon i, en temps de grip, un augment del servei que no van concretar. Però la veritat és que, tenint en compte les necessitats de la gent gran, el mínim, realment el mínim que podem acceptar és que obri tres dies».

«Que siguin raonables»

Que la Generalitat s'assegui a negociar ja sembla tot un èxit. I que la Conselleria de Salut ja no parli d'un «tancament definitiu», com amenaçava el cartell que es van trobar fa un mes els usuaris, i es dediqui ara, segons una portaveu, a «estudiar l'ordenació i l'horari» del consultori a partir de setembre, fa pensar no solament que la protesta dels ancians estova cors, sinó que és justa: són 587 usuaris, la meitat persones grans. «Tan sols demanem que siguin raonables», assegura Purificación Alejandre; que té 80 anys, que fa les seves dues hores en el consultori, com tots, que té almenys mitja dotzena de malalties, que camina amb bastó i que necessita, evidentment, un metge a prop.