elPeriódico.cat

Hi ha una relació directa entre la carnisseria de les guerres europees del segle XX i el fet pacífic, simpàtic i ecològic de plantar tomàquets al pati del darrere. Hi va haver horts urbans a Europa perquè era necessari pal·liar l'escassetat d'aliments després dels conflictes, i els que saben del tema i han investigat identifiquen aquests períodes, els posteriors a les grans guerres, com els de floriment del fenomen. També parlen d'un tercer auge, i diuen que s'està donant ara, en aquesta època, a principis del segle XXI; en temps de pau, no és el desproveïment sinó l'ecologia (l'aposta per una alimentació saludable, pels productes locals, pel contacte amb la naturalesa) la que ha fet germinar una nova i entusiasta generació de pagesos.

Una dona treballa a l'hort municipal de Can Soler, al costat de la carretera de l'Arrabassada. JOSEP GARCIA

Més informació

• «Hem d'aprofitar els recursos de casa»
• «Algunes coses les congelo per a l'hivern»
• «Totes les amanides surten de l'hort»

• Tags: Societat

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 24 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 08 de agost de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

PDF

.PDF

«Està tenint lloc a Catalunya, i a Espanya, però no és de cap manera un fenomen aïllat, al contrari, és una cosa que està passant a nivell mundial -explica Albert Vidal, responsable d'un estudi sobre el tema que l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès va utilitzar com a referent per posar en marxa la seva pròpia xarxa d'horts-.

Sense anar més lluny pensi que, en el cas de Catalunya, abans dels 90 no hi havia horts urbans públics. De privats, sí, però dels municipis, com ara, no».

L'estudi que Vidal i dos companys van portar a terme va trobar que hi havia una quarantena de municipis catalans amb projectes d'aquesta mena. Les dades són de fa dos anys, però, perquè la crisi ha congelat els projectes públics, gens caducs. El que la desastrosa situació econòmica no ha pogut aturar és la creació d'horts privats (terrenys que els seus propietaris divideixen en parcel·les cultivables) i els molt més coneguts horts de balcó: aquell hobby bucòlic al qual milers d'urbanites catalans estan apuntats.

BUIT LEGAL / Públics, privats i de balcó: són les tres grans modalitats quan es parla d'horts urbans. De parcel·les públiques n'hi ha més de 2.000 a Catalunya, i les exploten ciutadans que els ajuntaments acostumen a designar per concurs. «Les llistes d'espera són manejables -diu Pep Ordóñez, responsable de la xarxa d'horts urbans de l'Ajuntament de Barcelona-, entre 5 i 10 persones per hort. És un nombre raonable, i ja ens va bé que sigui així». Comptar les privades, en canvi, és més difícil. «Pel que jo en sé, almenys 10 horts d'iniciativa privada s'han posat en marxa des del 2009 -explica Vidal-.

Dos a Lleida, un a Reus, tres al Parc Agrari del Baix Llobregat, dos al Maresme, dos al Vallès i un al Baix

Penedès. Però n'hi ha més, segur».

El mateix Vidal va posar en marxa el seu, el Lleure Agrari, 5.000 metres quadrats a la zona de La Calçada, al Vendrell, 20 horts en total pels quals cobra una mensualitat en concepte de cessió d'ús. No els lloga, no; els cedeix. «El lloguer clàssic no és una bona fórmula perquè és poc flexible. Com que no hi ha una llei específica per a aquesta activitat, els ajuntaments creen els seus propis reglaments, però els horts privats no poden aplicar aquesta regulació. Bàsicament, cada

un s'espavila com pot».

Pel que fa als horts de balcó, són incomptables, literalment. «No sé si la paraula boom és l'expressió correcta; potser seria creixement. Un creixement constant, sostingut, això és el que passa des de fa uns anys». Josep Maria Vallès no només té el seu propi hort a casa, a Santa Coloma de Farners, sinó que des de fa uns anys regenta una empresa, Hort Urbà, que s'encarrega d'assessorar i vendre el material necessari per plantar tomàquets (i pastanagues, i raves) a la terrassa. «També fem molts cursos, en centres cívics, o fins i tot cursos a distància, i aquestes activitats, més que no pas la facturació, són les que ens donen la mesura de l'entusiasme que això genera».

DIVERSIÓ URBANITA / Vallès diu que bona part de la gent ho fa per diversió; Vidal, que existeix una categoria, «els nous pagesos», que són urbanites joves, de professions liberals, amb un bon nivell d'estudis que busquen «una experiència de tipus ètic». «El contacte amb certs valors, els que tenen a veure amb l'alimentació sana, amb la naturalesa, el ritme del camp». Vallès diu que la seva empresa té més èxit on hi ha més ciment. «A Barcelona molt més que a Lleida, per exemple». Els urbanites, sembla, busquen un respir.